és ben fàcil ... de sobte, funciona ... a vegades, una senzilla melodia et fa connectar, et desperta sensacions oblidades, et fa venir ganes de fer cançons ... és la màgia i la força d'una cançó ... avui m'ha passat amb una cançó de múm ... "moon pulls" del seu nou disc "go go smear the poison ivy" ... la veritat és que prefereixo els seus dos primers discos (aquest és el quart), però si de tant en tant fan cançons com aquesta, val la pena no perdre'ls de vista ... són poc més de dos minuts que ja són a dintre meu, ben endins ...
us deixo els enllaços que he trobat a la xarxa per tal que la pugueu escoltar ...
La primavera del 1990 vaig tenir la primera experiència amb LSD, a Bloomington, Indiana, als Estats Units. Jo estava sortint d'un pou en que avia caigut quan la meva parella de llavors m'avia deixat en unes condicions, diguem-ne, precaries, per un amic. El dolor avia estat profund. El sentiment de frustració, també. Però ja feia uns mesos que lluitava per sobreposar-me. I gràcies al suport incondicional d'uns amics i a la seva tendresa, m'anava refent. Llavors un dia que vam sortir amb ells, en una festa a casa d'uns coneguts seus, algú em fa oferir tastar LSD. I ho vaig acceptar, per bé que algú em va dir que anés amb compte, que potser no era el millor moment. I que per prendre LSD s'avia d'estar molt bé, àltrament el viatge podia ser fatídic.
Però les coses van anar molt bé. Vaig experimentar el que, imagino, s'acostuma a experimentar en aquests casos. Però jo vaig experimentar el meu viatge com a una mort i un renaixement espiritual. Una mort de tot el que avia viscut amb la meva companya i de tot el que quedava d'ella en mi, i un renaixement del que avia quedat intacte, com amagat a les fondàries mes inextricables de l'ésser. Vaig notar com el meu cos es fonia i es dissolia en l'espai, en l'ambient, en la música. Quan vam sortir al carrer, polvisquejava. Vam caminar sota la pluja. I vaig sentir no tan sols com ara el cos es dissolia amb l'aigua, sinó que era la mateixa aigua. De dintre meu pujava un sentiment d'amor infinit cap al món, cap a la pluja, cap a tots els éssers. I tenia la sensacio que les carns no resistiren gaire l'embat d'aquest força incommensurable que m'inundava.
Quan l'endemà, em vaig llevar per anar a la feina, des de casa fins a la cafeteria de la Universitat on treballava, tenia (no ho podia aturar) la sensació de voler abraçar a totom. Al cap de pocs dies, molt pocs, per cert, vaig escriure el poema, que reflecteix aquest estat de flotació, d'estar posseït literalment per una mena de força còsmica de bondat, de compasió.
Sense odi, sense fel, sense revenja, sense el feixuc lligam de la sofrença; lliure de tota por, de la cadena inútil de la por, pro amb una immensa joia madura al cor i a dins les venes, voldria esser, en plenitud, la meva esperança primera de la terra.
Compendre-ho tot i que el tot em comprengui i em nodreixi de l'aigua i la foguera, del vent i el fang, de l'ànima completa i nova de la ment en la seva drecera.
Sense odi, sense fel, sense revenja, sense la por tan vil de la prudència; després de tot dolor i de tota pena, vivint els mots en la claror suprema que sols un acte just reconeix i allibera, voldria esser, en plenitud, la meva esperança primera de la terra.
És molt possible que els primers dos versos fessin referència al que sentia per la meva anterior companya, ja que, mentre ella preparar portar-me a judici per culpar-me d'un cumul de falsedats, jo renaixia de l'infern en que avia caigut per viure "sense odi, sense fel, sense revenja,/ sense el feixuc lligam de la sofrença". L'àcid avia trencat les barreres de la por, les cadenes de la por i m'avia deixat "una immensa/ joia madura al cor i a dins les venes". La sang, també, s'avia renovat. I era com una altra sang que alimentava un altre ésser. Sentia que la confiança en mi mateix es renovava, com un pacte indissoluble amb mi mateix i per això vaig escriure que "voldria esser, en plenitud, la meva/ esperança primera de la terra".
La sensació de no tenir limits, de pertànyer a un Tot infinit i formar-ne part vívida i activa era molt punyent. Com també sentia que sense la comprensió de tot, sense comprendre les profunditats anímiques del món, la meva vida no tenia sentit. Ho vaig escriure també al poema: necessitava, volia "comprendre-ho tot i que el tot em comprengui/ i em nodreixi". No volia viure desnutrit, sense aquest nou coneixement que ara notava que m'abduïa i em feia sentir viu dins d'ell, com si "l'ànima completa/ i nova de la ment en la seva drecera" ('és a dir, en el seu nou camí) se m'endugués del tot.
És clar, que renaixia sense odi, sense fel i sense revenja. És clar que renaixia sense por. Però també sense aquella part de la por que desvirtuem i en diem prudència. La prudència no ha de ser necessàriament por. Pot ser una estratègia intel·ligent. Però en el cas del nostre país, massa sovint, hem convertit la por en prudència. I per això mateix s'ha fet un paradigma de Catalunya la sentència "que la prudència no ens faci traïdors". El poema fa referència a aquesta por, a totes les renúncies nacionals juntes, disfressades de prudència, en un intent de superar-les, de sobrevolar-les i de reinterpretar-les. Llavors, sota l'efecte alliberador de LSD creia que si els mots, les predicacions, els mitings, no van acompanyats d'una "claror suprema/ que sols un acte just reconeix i allibera", tot era una gran mentida. I jo volia deixar enrera la mentida de la por, de la prudència, però també de la xerrameca estèril que desvirtua i entela tots els actes i que fa que els actes siguin com una fumerola, desvirtuats alora per un contingut eteri, canviable, fugisser.
Retorn a mi, volia que fos un cant al renaixement interior, a la llibertat espiritual, però també a la llibertat política, en tant que la política és o auria de ser, per mi, l'acompliment a la terra dels moviments i les pulsions de l'ànima. Retorn a mi era un retorn al mes autèntic que viu i perviu de tots nosaltres.
Mocador d'olor que la teva sina acostava al cor: com que et sap l'enyor i et sap la pell fina tremola d'amor
Mocador d'olor fragant tarongina, com li bat el cor!
cd: "visca l'amor" edita: picap data: novembre 2006
text: joan salvat-papasseit música: teresa rebull
maira comalat: veu coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions víctor plana: flauta travessera i coros pep coca: contrabaix francesc puig: clarinet
video actuació 06-07-2006 filmació: c33 montatge: c33
relk interpretant "mocador d'olor" en directe a l'homenatge a la teresa rebull, el 6 de juliol del 2006 al palau de la música catalana
La mare me'n veu venir per un camp que verdejava, collia roses i flors, flors i violes boscanes. -D'on veniu, el meu fillet, d'on veniu, el meu fill, ara? -Mare, vinc de peleiar de les galeres de Malta. -Què teniu, el meu fillet, les colors porteu mudades? -Si els colors mudats duc jo, vós, mare, en sou la causa perquè teniu sinó un fill i aquest feu anar en batalla: a la batalla del rei n'hi van molts, no en tornen gaires, no en tornen sinó alguns, són hereus de bones cases. Mare, fasseu-me'n un llit en el replà de l'escala, no me'l fasseu gaire bé que tampoc hi jauré gaire. Entre el meu cavall i jo portem vint-i-nou llançades, el cavall en porta nou, jo porto totes les altres.-
cd: "les cançons de mataró 1932-2005" edita: casa de la música popular data: desembre 2005
text: tradicional música: tradicional
maira comalat: veu montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: teclat i programacions primavera per la cau: cor pol caturla: baix elèctric marc planells: ud víctor plana: flauta travessera
Amb els meus ulls, amb els meus ulls, veig el camí finíssim que et du cap al meu cos. Comença el compte enrera, el camí del meu cos. Tu tornes. Tornes nua. I jo t'espero nu.
cd: fanzine "malalletra" n.11 edita: laia calvet data: gener 2005
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano, teclats i programacions
De tu em ve la força, per la claror vivificant que has escampat arreu de mi.
Aquí he estimat tant que ara l'amor i el teu espai són un sol cos i un sol alè.
Aquí he nascut. Aquí he estimat. Aquí la carn s'ha fet terra. Aquí la terra ha obert camins al meu esperit: la llibertat somiada.
De tu em ve la força, de cada ome afusellat, de cada bomba al mig dels ulls.
També, entre el dolor secret de tu, la força em ve. I és on aprenc de nou a ser.
Aquí he après de la llum dels vençuts. Aquí m'alço i aquí visc. Aquí escric. Aquí deixo el meu rastre: un somni de llibertat.
cd: fanzine "malalletra" n.11 edita: laia calvet data: gener 2005
text: jordi bilbeny música: esteve fortuny
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: piano, teclats i programacions jordi bilbeny: recitat
aquesta cançó és una versió de la peça de la dharma "catalluna" ... la nova cançó, amb text d'en jordi bilbeny, du per títol "catalunya" i és un cant a la llibertat futura del nostre país ... posteriorment, a l'agost del 2006, a les sessions de gravació de "pedres blaves" la vam tornar a enregistrar, però aquesta segona versió encara estar per mesclar
S'ha obert el cel del món sobre els meus ulls i des del nou abisme de l'enyor contemplo el meu passat i el meu futur: aquest mar en silenci, aquest vell cor que ens nodreix sàviament a poc a poc.
M'has dut entre les aigües de l'Esperit fins al límit del mar, fins a la vela darrera de la vida i puc sentir ara mateix la nova meravella de la llum en el vent del meu desig.
Vent del món, vent de mi, més alta vida de la vinya madura dels sentits; arbre pur, arbre nou, fonda boscúria pel llarg camí d'on torno cap a mi i en mi reneixo sempre com el crit.
Cau el sol. Tanco els ulls i tu ets aquí com una gran pregària. Des de tots els angles del misteri et veig venir. Vius en el meu silenci, en l'or pausat que assaona la terra que he estimat.
cd: "terra endins" senzill edita: música global data: novembre 2004
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria i percussions joan vallcorba: piano, teclat i programacions
avui fa cinc anys, el 23 d'octubre del 2002 després d'una llarga, divertida i esgotadora discusió mentre sopem (l'eva, l'anna, la maira, en jordi i en joan), al voltant de les dotze de la nit decidim que ens direm "relk" ... pel camí queden noms com "perdiu" (encara riem al recordar-ho) "abans de l'ull" , "fins i tot" ... aquí teniu el full on en jordi anava apuntant les idees
dos dies abans (21/10/2002) ens vam fer les primeres fotos a arenys de mar ... l'esteve alsina ens arracona contra la paret i dispara dues vegades ... sobrevivim de miracle, però a un preu molt alt: sis euros
ens els propers dies mirarem d'anar veure a l'esteve per tal de repetir la jugada i poder apreciar l'evolució de les nostres cares els darrers cinc anys
En la nit, en el somni, en el teu somni teixeixes el meu cos. En la nit, en el somni, en el teu somni comprens el meu esperit. Ésser enllà de l'ésser, vida oberta a la llum de la ment sempre viva, del meu cor ja madur. Teixeixes el meu somni. I en el somni també hi vivies tu.
cd: no està enlloc edita: inèdita data: abril 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: percussions joan vallcorba: piano i programacions
videoclip 2006 filmació: relk direcció: relk
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "riera" edita: relk data: desembre 2003
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
videoprojecció 2005 filmació: joan vallcorba montatge: joan vallcorba
a tots els qui estimen la Terra com una part del nostre cos
Pel Parent Rost i la Serra Lligada, des d'El Borrell a la Creu del Montalt, com una dona que solemne es bada i ofrena el cor i la pell esclatant, fins que es desborden de llum els seus llavis i vessa en abundor la seva carn, t'obres per viure, umitejant i clara, pels còdols i les canyes i els sorrals. Cap altre vida no pot recollir-te, ni tu no avidaràs cap més afany que no sigui el lament profund de l'aigua, la terra assaonada amb el teu fang. Viuràs aixís, amb un rebrec salvatge d'antiga polidesa i goig audaç. Viuràs només aixís: sola, callada, per sempre presonera del teu cant. I si a Rupit es desvetlla l'entranya fecunda de les pluges i dels llamps, i arrela a dintre nostre la creixença que brosta pel frondós Pi de Buac, vindrem a tu, amb l'ànima a la boca, despresos de la febre dels cabals, talment com si estimant-te revisquéssim i sols pel teu amor siguem salvats.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria i percussions joan vallcorba: piano, teclats i programacions francesc navarro: clarinet jordi tarradellas: viola de roda eduard iniesta: tembouras i laghouto
videoprojecció 2005 filmació: joan navarra montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "riera" edita: relk data: desembre 2003
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions jordi tarradellas: viola de roda
i una versió instrumental del poema/cançó:
cd: "riera" edita: relk data: desembre 2003
coqui castells: enregistrament de pluja joan vallcorba: piano i programacions jordi tarradellas: viola de roda félix jurado: gralla
avui dissabte 20 d'octubre a les 23.00h, relk presentarà el seu darrer treball pedres blaves (temps record, 2006) a la plaça del rei de tarragona, dins els actes del correllengua, compartint escenari amb roger benet i els oximorònics i amnea
"No hi ha fi ni principi. Hi ha només la passió infinita de la vida" Federico Fellini
Pel riu dels ulls i de la sang venia aquesta por i aquesta meravella terribles de la vida. La sentia de dalt de les muntanyes, com si l'aire s'agués tornat, en el respir, ferida. Com si l'aigua del mar, per la infinita sorpresa del seu cos inassolible, m'alleugerís la mort de vida en vida. Venia per la sang, pels ulls venia com un bosc fervorós també venia la meva por i la meva bogeria, terribles, resplendents d'aquesta vida.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions
videoprojecció 2005 filmació: joan vallcorba montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "riera" edita: relk data: desembre 2003
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
Caic dintre teu, a l'origen de l'aigua. I sóc com un gran arbre que arrela en el teu ventre, en el batec lentíssim, en l'onada, en la brisa del teu esperit recòndit.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions eduard iniesta: tzouras
videoprojecció 2005 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "riera" edita: relk data: desembre 2003
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano, teclats i programacions
Tot gira, tot es mou sense temps, sense espai. La mar se'n va ben lluny de mi, fuig el cel en la nit. Veig els cotxes, els trens i la gent que no sap on aturar-se. Però tu restes fidel com un arbre clavat en el meu pit.
cd: "riera" edita: relk data: desembre 2003
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
videoprojecció 2005 filmació: joan vallcorba montatge: joan vallcorba
Ach, bedenken sie, herr Jakob Schmidt, ach, bedenken sie, was man für dreibig dollar kriegt! Zehn paar strümpfe und sonst nichts. Ich bin aus havanna, meine mutter war eine weibe. Sie sagte oft zu mir: "mein kind, verkauf' dich nicht für ein paar dollarnoten, so wie ich es tat. Schau dir an, was aus mir geworden ist". Ach, bedenken sie, herr Jakob Schmidt! Ach, bedenken sie, herr Jakob Schmidt!
Senyor Jakob Schmidt, ha de pensar que per trenta dòlars poca cosa puc comprar: Unes mitges, i encara. Jo vinc de l'havana, era blanca la meva mare. Solia repetir: "nena, no et venguis mai per un parell de dòlars, ven-te per molt més, Si no vols acabar com jo he acabat". Senyor Jakob Schmidt, ho ha de pensar. Senyor Jakob Schmidt, ho ha de pensar.
cd: fanzine "malalletra" n.2 edita: laia calvet data: juny 2003
text: bertolt brecht música: kurt weill adaptació al català: feliu formosa
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
aquesta cançó pertany a l'opera "aufstieg und fall der stadt mahagonny" ("ascenció i caiguda de la ciutat de mahagonny"), enregistrada a arenys de munt del 28 d'abril al 9 de maig del 2003 i mesclada a arenys de munt el 9 de maig del 2003. posteriorment, a l'agost del 2006, a les sessions de gravació de "pedres blaves" la vam tornar a enregistrar, amb un text de jordi bilbeny "fibres de l'esperit", però aquesta segona versió encara estar per mesclar
el proper divendres 19 d'octubre, relk presentarà el seu darrer treball pedres blaves (temps record, 2006) a la farinera del clot de barcelona
pedres blaves és una recerca poètica, visual i musical a l'entorn de la llibertat ... parlem de la llibertat del record, de la llibertat sexual, de la llibertat política, de la llibertat espiritual, de la llibertat de pensament ... el tòpic diria que som lliures. tenim feina, un salari, fem vacances, fins i tot anem a votar, i en canvi, ens sentim esclaus ... és una enganyifa, ens han venut una fotocòpia adulterada, esguerrada, geperuda i coixa de la llibertat autèntica ... la nostra tasca és analitzar les pulsions emocionals i explicar-les amb cançons que oxigenin. crear petits recers on anar trampejant la vida, donar una mica de bellesa, creativitat i tendresa
19 d'octubre del 2007 a les 22.00h farinera del clot gran via de les corts catalanes, 837 barcelona
entrades amb descompte a atrapalo.com
tenim un parell d'entrades dobles per les definicions de llibertat més originals
Quan el sol desvetlla totes les muntanyes, sobre el llit de l'alba jo m'ajaço i prego: que la llum ens torni a fer lliures, que la llum ens torni a fer lliures.
Així la barca que retorna d'un vell exili sense vida, i veu de lluny la nova riba, així mateix jo també prego: que la mar ens torni a fer lliures, que la mar ens torni a fer lliures.
Quan els ceps maduren raïms d'esperança, passo entre les vinyes amb una pregària: que la terra ens torni a fer lliures, que la terra ens torni a fer lliures.
Així dos cossos que s'estimen i no coneixen altra força que la bellesa dels seus actes, així mateix jo també prego: que l'amor ens torni a fer lliures, que l'amor ens torni a fer lliures.
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: erik satie (gnossienne n.1)
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: programacions
Llum de la llum, ànima viva que recorres el món insondable dels més llunyans abismes; que canvies, secret, en or puríssim el vell dolor de l'arbre i de la terra, mentre jo nedo ben despullat de mi al llarg dels teus espasmes de claror;
llum, cor, tebior única de la ment; única mà pietosa d'un cel quasi oblidat: obre'm la porta i obre'm els sentits que han dormit fins avui dintre la carn.
I fes-me també llum, llum teva enllà -encara més enllà- de tota vida.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i melòdica montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions francesc sánchez: violí
videoprojecció 2005 filmació: joan vallcorba montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
i una remescla de mr. troubadour:
cd: "llum viva del món" edita: mr. troubadour data: gener 2006
maira comalat: veu i melòdica montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions francesc sánchez: violí mr. troubadour: baix, saz, guitarres, arpa, teclats i programacions adicionals
Una gran mà sobre el meu cor cansat -imperceptible al món i a la mirada atònita del món- ara ha aturat la sang. Ha aturat la remor pesarosa de l'aigua i del desig del foc a dins la carn; ha aturat els vells rius de la sofrença, els ràpids del dolor. I en els meandres desvetlla encara els gorgs d'una més alta pau.
Una gran mà sobre el meu cor callat -a través dels espais, per entre els marges perduts de la memòria, com saltant d'ésser en ésser fins reviure en el teu pas- m'ha pres del tot. I ara tot es decanta molt lentament cap a la teva mà, cap al món invisible que has obert en palpar-me: on el cos i l'amor ja s'han aparellat.
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano, teclats i programacions
videoprojecció 2005 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
versió sense bases electròniques, només disponible a la reedició de "a les pedres secretes de la sang" del setembre del 2003:
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i teclats
Es fa clar sobre les ones d'una mar que es mou com tu i em fermenta la nostàlgia del teu cos per sempre pur. Jo esperava que tornessis un cop més aquesta nit; però ara sols tornen les barques carregades del teu buit.
On t'amagues, on respires? Que no saps que em tens aquí, resseguint amb la memòria els racons del meu desig? Jo esperava que tornessis un cop més aquesta nit; però la mar s'endú les traces i jo et guardo sempre en mi.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
maira comalat: veu montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: orgue i programacions marc parrot: guitarra elèctrica eduard iniesta: tzouras i gumbus
videoprojecció 2005 filmació: joan vallcorba montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: orgue i programacions
El meu dolor és com una gran casa. És com un cec que en recorre les cambres a les palpentes. I amb el tacte endevina, pausadament, el rostre imperceptible dels éssers purs que un dia hi varen viure.
És també el meu dolor com un amplíssim mur que separa els espais invisibles de tots els mons. Un mur entre les vides que he viscut adormit i on em desvetllo del somni extrem de la il·lusió de viure.
El meu dolor és com una gran sínia, que gira i que recull l'aigua amagada dels espais infinits. I, en abocar-la sobre la terra eixuta de la vida, hi fa néixer la vida amb un nou ritme.
És també el meu dolor la recta força que m'escampa pertot i que em neteja. La força que em recull i em fa comprendre el vell dolor de viure, la presència de tots els cors en un sol cor que crema.
El meu dolor, com un regal, com una ofrena de bondat a les artèries. El meu dolor, com tu. Com la més viva crisàlide nocturna que canvia el pas feixuc pel vol ardent de viure.
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: teclats i programacions an zaza: piano (fragments de "tristesa")
videoprojecció 2005 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
És la remor de l'aigua dins les pedres endutes pel rial ja sense esforç. És la remor llunyana de la pluja, que es filtra a les entranyes del record. És la remor del vent sobre les fulles, la remor de la nit sense el teu cos. Són totes les remors. Tot el silenci del teu cor apagant-se en el meu cor.
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
videoprojecció 2005 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
"Però hi ha tantes dones rosses que semblen iguals i tenen moviments tan diferents!" Dale Collins
An passat tantes coses. El silenci deliciós del seu cos entre els meus braços. El globus cel amunt que s'escapava d'un nen que plora. La remor secreta de l'aigua que sorprèn les clavegueres. Els lladrucs llunyaníssims d'invisibles gossos perduts. El trontoll de la terra quan el tren s'emportava la memòria. Totes les dones que dormen solitàries. Totes les dones passejant totora la seva solitud indestriable. An passat tantes coses i jo encara visc encerclat en aquest món minúscul de les coses que fugen de nosaltres i resten sempre en tot. Les seves cames, els seus petons profunds i les xuclades arreu onte el plaer m'arrossegava. Les nits dormint plegats. I els dies sense l'escalfor del seu cos en els meus membres. Les ores ja madures del seu sexe. Quantes coses. La pell. Quantes! Amb l'ànima fora de mi ara puc recordar-les. La pell, els dits, els llavis, la tendresa feréstega amb la qual em devorava. An passat masses coses. Els meus abres que em tornen, amb l'ivern, l'ampla nuesa, l'extàtica nuesa d'una dona. El fum que s'esvaïa de les cases. Les teulades perdudes en la buida solitud dels carrers. La seva absència. El dolor minuciós d'aquella absència. Aquella vida enduta contra quasi tot jo sencer i contra la meva ombra. Aquell refús de mi contra els meus muscles. Tot l'abandó del món en la mirada inútil de la joia abandonada. Jo encara l'estimava. Va morir-se tan lluny de mi! Mes jo vaig enterrar-la viva dins meu com si fos un glop d'aire.
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: recitat montse majà: violoncel joan vallcorba: programacions
videoprojecció 2005 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
Mires com creixen altes les branques del meu somni i no t'asseus en cap.
Per qui són els meus fruits? Per qui són els meus boscos? El meu recer, per qui?
S'han acabat els rius.
També sóc aturat davant la teva boira: aturat al teu cos, aturat als teus somnis, mentre em veus créixer ja en un cel diferent del teu cel, en una altra pregària.
Tot ho veig, ho he vist tot. I tanmateix t'imploro amb la mateixa força.
Però tu reposes mentre veus créixer altes les branques del meu somni i no t'asseus en cap.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions
videoprojecció 2005 filmació: joan vallcorba montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
No em deixis ara, amor, ara que l'aigua s'emporta el meu Esperit amb els timbals. No em deixis ara, amor, ara que l'aire m'acull complet en els turons germans. No em deixis ara, amor, ara que els arbres fan néixer el meu Esperit en els sembrats. No em deixis, ara, amor. No em deixis ara. Ara que ja de mi sols queda el ritme del meu Esperit estès per tot l'espai i l'ampla llum oberta en una engruna de temps viscut només per estimar. No em deixis, ara, amor. No em deixis mai!
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
videoprojecció 2005 filmació: pol caturla montatge: joan vallcorba
Lenta cançó de l'aigua a les perdudes arcades lluminoses de l'Esperit. Tot s'ha aturat. I entre el silenci es tiba el meu sexe en el cel pur del matí. Perquè arrenques de mi saba i metzina, també un Sol nou arrencava el meu crit. Sents? Aquest ritme de la veu de l'aigua i la teva aigua que flueix en mi, renten el món del vell dolor de viure i apaivaguen la pena de morir.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions francesc navarro: clarinet
videoprojecció 2005 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano, teclats i programacions
mentre anem preparant noves poesies, noves cançons i nous projectes, iniciem avui un repàs a tot el material sonor i visual que relk ha anat produint des del seu inici
retorn a la pluja a la Viki Puigventós, sota la pluja d'Euskadi
Ve com sempre la pluja sobre la pau dels arbres; aquella pluja lenta, tendríssima, petita, de la teva fragància. Omple la mar d'un tebi desig de benaurança. Omple els carrers, la clara casa de la mirada: tot el meu cos com una terra sense fondària. Ve com sempre la pluja pels xops cabells de l'aire. Ve per l'imperceptible foc de les teves cames. Com una dona nua ajaçada, com una ràfega d'esperança. Pluja de tu, volguda pluja de la teva ànima, que vius dins el meu ésser com una gran muntanya, que tremoles a dintre d'on el meu cor et guarda; pluja, dona, miracle fos per la meva ossada: ara que en mi creixies, fes-me créixer en la densa vida que t'acompanya.
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
videoprojecció 2005 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
el 17 d'agost passat, reportres ens filmà a vallgorguina el videoclip de "pedragentil"
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions pol caturla: baix elèctric marc planells: sitar i ud ferran irzo: guitarra elèctrica víctor plana: coros
ben aviat tindrem un nou videoclip, el de "retorn a mi"
