it might be her

"Però hi ha tantes dones rosses que semblen
iguals i tenen moviments tan diferents!" Dale Collins

An passat tantes coses. El silenci
deliciós del seu cos entre els meus braços.
El globus cel amunt que s'escapava
d'un nen que plora. La remor secreta
de l'aigua que sorprèn les clavegueres.
Els lladrucs llunyaníssims d'invisibles
gossos perduts. El trontoll de la terra
quan el tren s'emportava la memòria.
Totes les dones que dormen solitàries.
Totes les dones passejant totora
la seva solitud indestriable.
An passat tantes coses i jo encara
visc encerclat en aquest món minúscul
de les coses que fugen de nosaltres
i resten sempre en tot. Les seves cames,
els seus petons profunds i les xuclades
arreu onte el plaer m'arrossegava.
Les nits dormint plegats. I els dies sense
l'escalfor del seu cos en els meus membres.
Les ores ja madures del seu sexe.
Quantes coses. La pell. Quantes! Amb l'ànima
fora de mi ara puc recordar-les.
La pell, els dits, els llavis, la tendresa
feréstega amb la qual em devorava.
An passat masses coses. Els meus abres
que em tornen, amb l'ivern, l'ampla nuesa,
l'extàtica nuesa d'una dona.
El fum que s'esvaïa de les cases.
Les teulades perdudes en la buida
solitud dels carrers. La seva absència.
El dolor minuciós d'aquella absència.
Aquella vida enduta contra quasi
tot jo sencer i contra la meva ombra.
Aquell refús de mi contra els meus muscles.
Tot l'abandó del món en la mirada
inútil de la joia abandonada.
Jo encara l'estimava. Va morir-se
tan lluny de mi! Mes jo vaig enterrar-la
viva dins meu com si fos un glop d'aire.





cd: "a les pedres secretes de la sang"
edita: relk
data: gener 2003

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: recitat
montse majà: violoncel
joan vallcorba: programacions

videoprojecció 2005
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba