el passat 21 d'agost vam anar a fer un playback a tv3, al programa "els matins" ... un parell de taxis ens van venir a buscar a arenys de munt i ens van portar cap als estudis de tv3 ... en arribar vam fer un petit esmorzar i cap dins a fer el playback de "pedragentil" ... ens van acompanyar l'àlex guitart a la baglama i l'anna guillen al violoncel, substituint a la montse que estava de vacances al canadà ... ah!, i en david -mànager- salvà, que va fer un munt de fotos amb els mòbils de cadascú ... aquí teniu el video del playback ... salut!
Sense odi, sense fel, sense revenja, sense el feixuc lligam de la sofrença; lliure de tota por, de la cadena inútil de la por, pro amb una immensa joia madura al cor i a dins les venes, voldria esser, en plenitud, la meva esperança primera de la terra.
Compendre-ho tot i que el tot em comprengui i em nodreixi de l'aigua i la foguera, del vent i el fang, de l'ànima completa i nova de la ment en la seva drecera.
Sense odi, sense fel, sense revenja, sense la por tan vil de la prudència; després de tot dolor i de tota pena, vivint els mots en la claror suprema que sols un acte just reconeix i allibera, voldria esser, en plenitud, la meva esperança primera de la terra.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano elèctric i programacions jordi bilbeny: xiulet albert almansa: clarinet pep coca: contrabaix
videoprojecció 2006 filmació: pol caturla montatge: joan vallcorba
Era com si una bala travessés la muntanya i a través del forat hi passessin els omes fent una llum petita de tant com el dolor i el plaer que han viscut impregnessin llurs cossos. Ara seguim la llum, però el camí que deixava s'ha confós amb el bosc, amb els arbres amb nosaltres mateixos, amb la nostra esperança.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions pol caturla: baix elèctric albert almansa: clarinet manel martínez: guitarra elèctrica
videoprojecció 2006 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
Darrere de les altes muntanyes de l'enyor, darrere les grans pedres que em salven el record sé d'un camí que porta molt lentament al cor, sé d'un camí que arriba tot just fins al teu cor.
Hi arribo per les ombres vençudes del dolor, per les branques perdudes de l'esforç. Hi arribo per l'escala buidada de graons, pel degoteig de l'aigua, per la brasa i el foc.
Arribo on tot comença, allà on començo jo a caminar les passes d'un camí de claror. Arribo, sempre arribo, perenne, al mateix lloc: on el teu gest convida a la Terra i l'Amor.
Com una gran muntanya o una vella oració.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions pep coca: contrabaix albert almansa: clarinet edu acedo: violí maria asensio: violí sabina gelma: viola
videoprojecció 2006 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
Tot és a dins com una illa perduda on ha arribat un nàufrag.
En el gran mar hi ha el vell dolor de sempre que fa les platges tèbies.
I el plor llunyà i secret de totes les sirenes fa encara molt més pura l'aigua alta del món.
Tot és a dins. Ho sé: l'illa, la mar, les platges i el teu pas invisible per camins invisibles al cor salvat de llum de la mateixa vida.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions pep coca: contrabaix víctor plana: flauta travessera edu acedo: violí maria asensio: violí sabina gelma: viola
videoprojecció 2006 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
On el silenci cau dins d'un silenci encara molt més profund; on el vent del record s'atura perquè l'esglai segava, fins i tot, la mirada: vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.
Per cada part de mi, per cada part de l'àlit que fecunda la terra d'una sola esperança de llibertat, per cada ésser nou que s'alçava: vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.
Darrera dels vells límits vençuts de l'esclavatge, a les naus encallades de la ment, en les altes muntanyes del dolor que tot oblit escampa: vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.
Arreu on hi ha un pedaç del teu esperit, on sigui que reposi lumínic el batec que sembraves perquè tot palpités com una única pàtria: vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions pep coca: contrabaix albert almansa: clarinet edu acedo: violí maria asensio: violí sabina gelma: viola
videoprojecció 2006 filmació: john huston "vides rebels" montatge: joan vallcorba
En els últims racons, en els densíssims boscos perduts dels límits més extrems de la sang, de la carn, del sofriment, hi ha la gran pau, hi ha el cor vivent del Món.
Hi ha tot el món vivent i, per l'Esperit infinit de l'Amor, hi anem i ens en nodrim. I tornem. I vivim. I en la Vida deixem un nou rastre d'amor per recordar el Camí.
Vell camí de l'Amor -drecera viva- que fas de cada gest un nou sentit; i en el que m'has donat i has exigit fas també que no mori res en mi.
Perquè res mai no mor. Res no se'n va. I és dintre meu, vora meu, que roman. Com una mà pacient, com el millor company que, fins morint, em va perfeccionant.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions pol caturla: baix elèctric albert almansa: clarinet
videoprojecció 2006 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
Vinc amb el Sol de l'alba, que desvetlla tots els camins que guardo dins l'ombra del meu cor, i estén la llum tan fina de la Terra arreu on creix la Vida i arreu on creixo jo.
M'alço en el cel i veig la meravella d'escales infinites d'innombrables colors, per on l'Esprit davalla dintre l'ésser lliure com l'aigua pura que brolla d'una font.
Veig cada raig i veig el nou miracle de viure tots en Un i en la claror de Tot: aigua, foc, terra, vent, la sola xarxa del meu cos expandint-se pel dúctil cos del Món.
M'aturo sense nom, sense aparença, i miro dintre meu com s'enderroca el tron del domini embrutit, de la cadena que em lliga a l'alta nit de tota possessió.
Trenco, un a un, els murs que m'acorralen i arribo fins a mi. I, net, entre els meus solcs -com branques que de llum s'alimentessin- abasto en la claror la bondat de totom.
Car jo, com tu, com la Terra i els arbres, vivim per elevar-nos als timbals de l'Amor. I, en l'Amor, fer-nos lliures. I ser l'aire que arrencarà les pedres de totes les presons.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions pol caturla: baix elèctric marc planells: saz manel martínez: guitarra elèctrica edu acedo: violí maria asensio: violí sabina gelma: viola
videoprojecció 2006 filmació: pol caturla montatge: joan vallcorba
De mi han sorgit les altes pedres blaves, el cercle silenciós de les grans pedres. Mentre s'obre la ment i mentre s'obre la porta més recòndita de mi, han nascut les antigues pedres blaves: he nascut novament en el camí.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu, coros i glockenspiel montse majà: violoncel joan vallcorba: piano elèctric i programacions
videoprojecció 2006 filmació: maira comalat i pol caturla montatge: joan vallcorba
Quan la pedra obria la sang de la nit, i amb la mà t'enduies la llavor de mi, per l'udol del sexe torna el meu Esperit.
Ara que la lluna plena s'ha adormit en l'escorça nua del teu cos petit, per l'udol del sexe torna el meu Esperit.
Entre les alzines turgents del desig, entre la més prima ànima del crit, per l'udol del sexe torna el meu Esperit.
Sempre que et despulles terra meva endins, i amb saliva eixugues tots els meus confins, per l'udol del sexe torna el meu Esperit.
Déu entre les branques dels íbers que visc. Mà de l'esperança: no em deixis morir! Per l'udol del sexe torna el meu Esperit.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano i programacions pol caturla: baix elèctric marc planells: sitar i ud ferran irzo: guitarra elèctrica víctor plana: coros
videoprojecció 2006 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
Tan i tan lentament el cos se'm destil·lava i amb tant d'amor la carn es fa esperança, que els muscles em són muscles i em són arbres i el redós de la ment, la teva sola casa.
Ara et palpo secreta, t'invoco i et recorro per les venes i els fins graons de l'alba del nou ésser que sóc i que per tu es dilata i des del teu amor en l'amor germinava.
Un ésser, un nou cos com un fondíssim pou per on puja lluminosa l'aigua de la vida dins teu, de la vida a les càlides esferes ja polides dels teus actes.
Ara sóc un mirall, un ull vivent que passa per dintre meu, pel món, i en el meu foc faig créixer, més sàviament, un espai per pensar-te, un lloc més alt on estimar-te encara.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu, pandereta i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions pol caturla: baix elèctric dani àlvarez: acordió diatònic ferran irzo: guitarra elèctrica edu acedo: violí
videoprojecció 2006 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
Josu Muguruzari, zeina Euskadiren Askatasunagatik Espainiak eraila izan baitzen
Gorputza mendietan barreiatuz laino argitsu baten antzera haran sakonetatik behera dator nire Herria Askatasunera. Belarrak bereizitako berdeekin itsas urdin samurrean barrena izutik itzulitako ontziekin dator Herria Askatasunera. Jausiko dira gizonak borrokan galburu ebakien moduan. Jausiko dira ahuldaderik gabe heldutako mahats-aleen gisan. Gorputzei zerien odoletik egingo dugu ardo gaztea bizi beteaz ostu haragitik piztu behar gaituen ogi gorena. Martiri-usain hartaz horditurik, haren hats hilezkorraz aseta, izukaitz egingo dugu aurrera, bihotz bakarra lagun, Askatasunera!
a Josu Muguruza, assassinat a Espanya per la Llibertat d'Euzkadi
Amb el cos escampat per les muntanyes, davallant al pregon de cada vall, com una boira lluminosa i clara, ve el meu País cap a la Llibertat. Amb tots els verds que l'erba destriava, per les blavors tan tendres de la mar, i amb els vaixells que de la por tornaven, ve el meu País cap a la Llibertat. Cauran els omes en la lluita intensa com les espigues segades del blat. Cauran els omes sense defallença talment gotims de raïm madurat. Pro de la sang que els seus cossos vessaven farem un vi novell pel nou combat, i de la carn robada amb vida plena, el pa suprem que ens ha de conortar. I així, embriacs d'aquell dolor de màrtirs, i així, nodrits del seu alè immortal, avançarem perfectes, impertèrrits, amb un sol cor cap a la Llibertat!
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba traducció i adaptació de "viàtic" a l'euskara: karlos abasolo
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano elèctric i programacions marc planells: ud edu acedo: violí maria asensio: violí sabina gelma: viola
videoprojecció 2006 filmació: cristina ferrer montatge: joan vallcorba
petita resurrecció per a la "nit estelada" de van gogh
a la Montse Masachs
No miris el color del vent, de les estrelles, el blau intens del bosc, el porpra de les venes glaçades del dolor. No miris ara aquestes teulades, ni tampoc l'agulla tan esvelta d'un campanar alterós. Algú batega rera de tot aquest enyor, i en cada fil de terra, pel vent, pel lluminós abre de les muntanyes viu en el nostre cor. Com un troç de nosaltres, com si no s'agués mort.
cd: "pedres blaves" edita: temps record data: novembre 2006
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano elèctric i programacions pol caturla: baix elèctric marc planells: sitar
videoprojecció 2006 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
La primavera del 1990 vaig tenir la primera experiència amb LSD, a Bloomington, Indiana, als Estats Units. Jo estava sortint d'un pou en que avia caigut quan la meva parella de llavors m'avia deixat en unes condicions, diguem-ne, precaries, per un amic. El dolor avia estat profund. El sentiment de frustració, també. Però ja feia uns mesos que lluitava per sobreposar-me. I gràcies al suport incondicional d'uns amics i a la seva tendresa, m'anava refent. Llavors un dia que vam sortir amb ells, en una festa a casa d'uns coneguts seus, algú em fa oferir tastar LSD. I ho vaig acceptar, per bé que algú em va dir que anés amb compte, que potser no era el millor moment. I que per prendre LSD s'avia d'estar molt bé, àltrament el viatge podia ser fatídic.
Però les coses van anar molt bé. Vaig experimentar el que, imagino, s'acostuma a experimentar en aquests casos. Però jo vaig experimentar el meu viatge com a una mort i un renaixement espiritual. Una mort de tot el que avia viscut amb la meva companya i de tot el que quedava d'ella en mi, i un renaixement del que avia quedat intacte, com amagat a les fondàries mes inextricables de l'ésser. Vaig notar com el meu cos es fonia i es dissolia en l'espai, en l'ambient, en la música. Quan vam sortir al carrer, polvisquejava. Vam caminar sota la pluja. I vaig sentir no tan sols com ara el cos es dissolia amb l'aigua, sinó que era la mateixa aigua. De dintre meu pujava un sentiment d'amor infinit cap al món, cap a la pluja, cap a tots els éssers. I tenia la sensacio que les carns no resistiren gaire l'embat d'aquest força incommensurable que m'inundava.
Quan l'endemà, em vaig llevar per anar a la feina, des de casa fins a la cafeteria de la Universitat on treballava, tenia (no ho podia aturar) la sensació de voler abraçar a totom. Al cap de pocs dies, molt pocs, per cert, vaig escriure el poema, que reflecteix aquest estat de flotació, d'estar posseït literalment per una mena de força còsmica de bondat, de compasió.
Sense odi, sense fel, sense revenja, sense el feixuc lligam de la sofrença; lliure de tota por, de la cadena inútil de la por, pro amb una immensa joia madura al cor i a dins les venes, voldria esser, en plenitud, la meva esperança primera de la terra.
Compendre-ho tot i que el tot em comprengui i em nodreixi de l'aigua i la foguera, del vent i el fang, de l'ànima completa i nova de la ment en la seva drecera.
Sense odi, sense fel, sense revenja, sense la por tan vil de la prudència; després de tot dolor i de tota pena, vivint els mots en la claror suprema que sols un acte just reconeix i allibera, voldria esser, en plenitud, la meva esperança primera de la terra.
És molt possible que els primers dos versos fessin referència al que sentia per la meva anterior companya, ja que, mentre ella preparar portar-me a judici per culpar-me d'un cumul de falsedats, jo renaixia de l'infern en que avia caigut per viure "sense odi, sense fel, sense revenja,/ sense el feixuc lligam de la sofrença". L'àcid avia trencat les barreres de la por, les cadenes de la por i m'avia deixat "una immensa/ joia madura al cor i a dins les venes". La sang, també, s'avia renovat. I era com una altra sang que alimentava un altre ésser. Sentia que la confiança en mi mateix es renovava, com un pacte indissoluble amb mi mateix i per això vaig escriure que "voldria esser, en plenitud, la meva/ esperança primera de la terra".
La sensació de no tenir limits, de pertànyer a un Tot infinit i formar-ne part vívida i activa era molt punyent. Com també sentia que sense la comprensió de tot, sense comprendre les profunditats anímiques del món, la meva vida no tenia sentit. Ho vaig escriure també al poema: necessitava, volia "comprendre-ho tot i que el tot em comprengui/ i em nodreixi". No volia viure desnutrit, sense aquest nou coneixement que ara notava que m'abduïa i em feia sentir viu dins d'ell, com si "l'ànima completa/ i nova de la ment en la seva drecera" ('és a dir, en el seu nou camí) se m'endugués del tot.
És clar, que renaixia sense odi, sense fel i sense revenja. És clar que renaixia sense por. Però també sense aquella part de la por que desvirtuem i en diem prudència. La prudència no ha de ser necessàriament por. Pot ser una estratègia intel·ligent. Però en el cas del nostre país, massa sovint, hem convertit la por en prudència. I per això mateix s'ha fet un paradigma de Catalunya la sentència "que la prudència no ens faci traïdors". El poema fa referència a aquesta por, a totes les renúncies nacionals juntes, disfressades de prudència, en un intent de superar-les, de sobrevolar-les i de reinterpretar-les. Llavors, sota l'efecte alliberador de LSD creia que si els mots, les predicacions, els mitings, no van acompanyats d'una "claror suprema/ que sols un acte just reconeix i allibera", tot era una gran mentida. I jo volia deixar enrera la mentida de la por, de la prudència, però també de la xerrameca estèril que desvirtua i entela tots els actes i que fa que els actes siguin com una fumerola, desvirtuats alora per un contingut eteri, canviable, fugisser.
Retorn a mi, volia que fos un cant al renaixement interior, a la llibertat espiritual, però també a la llibertat política, en tant que la política és o auria de ser, per mi, l'acompliment a la terra dels moviments i les pulsions de l'ànima. Retorn a mi era un retorn al mes autèntic que viu i perviu de tots nosaltres.
avui dissabte 20 d'octubre a les 23.00h, relk presentarà el seu darrer treball pedres blaves (temps record, 2006) a la plaça del rei de tarragona, dins els actes del correllengua, compartint escenari amb roger benet i els oximorònics i amnea
el proper divendres 19 d'octubre, relk presentarà el seu darrer treball pedres blaves (temps record, 2006) a la farinera del clot de barcelona
pedres blaves és una recerca poètica, visual i musical a l'entorn de la llibertat ... parlem de la llibertat del record, de la llibertat sexual, de la llibertat política, de la llibertat espiritual, de la llibertat de pensament ... el tòpic diria que som lliures. tenim feina, un salari, fem vacances, fins i tot anem a votar, i en canvi, ens sentim esclaus ... és una enganyifa, ens han venut una fotocòpia adulterada, esguerrada, geperuda i coixa de la llibertat autèntica ... la nostra tasca és analitzar les pulsions emocionals i explicar-les amb cançons que oxigenin. crear petits recers on anar trampejant la vida, donar una mica de bellesa, creativitat i tendresa
19 d'octubre del 2007 a les 22.00h farinera del clot gran via de les corts catalanes, 837 barcelona
entrades amb descompte a atrapalo.com
tenim un parell d'entrades dobles per les definicions de llibertat més originals
Quan el sol desvetlla totes les muntanyes, sobre el llit de l'alba jo m'ajaço i prego: que la llum ens torni a fer lliures, que la llum ens torni a fer lliures.
Així la barca que retorna d'un vell exili sense vida, i veu de lluny la nova riba, així mateix jo també prego: que la mar ens torni a fer lliures, que la mar ens torni a fer lliures.
Quan els ceps maduren raïms d'esperança, passo entre les vinyes amb una pregària: que la terra ens torni a fer lliures, que la terra ens torni a fer lliures.
Així dos cossos que s'estimen i no coneixen altra força que la bellesa dels seus actes, així mateix jo també prego: que l'amor ens torni a fer lliures, que l'amor ens torni a fer lliures.
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: erik satie (gnossienne n.1)
maira comalat: veu i coros montse majà: violoncel joan vallcorba: programacions
Llum de la llum, ànima viva que recorres el món insondable dels més llunyans abismes; que canvies, secret, en or puríssim el vell dolor de l'arbre i de la terra, mentre jo nedo ben despullat de mi al llarg dels teus espasmes de claror;
llum, cor, tebior única de la ment; única mà pietosa d'un cel quasi oblidat: obre'm la porta i obre'm els sentits que han dormit fins avui dintre la carn.
I fes-me també llum, llum teva enllà -encara més enllà- de tota vida.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu i melòdica montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions francesc sánchez: violí
videoprojecció 2005 filmació: joan vallcorba montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i programacions
i una remescla de mr. troubadour:
cd: "llum viva del món" edita: mr. troubadour data: gener 2006
maira comalat: veu i melòdica montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: piano, teclats i programacions francesc sánchez: violí mr. troubadour: baix, saz, guitarres, arpa, teclats i programacions adicionals
Una gran mà sobre el meu cor cansat -imperceptible al món i a la mirada atònita del món- ara ha aturat la sang. Ha aturat la remor pesarosa de l'aigua i del desig del foc a dins la carn; ha aturat els vells rius de la sofrença, els ràpids del dolor. I en els meandres desvetlla encara els gorgs d'una més alta pau.
Una gran mà sobre el meu cor callat -a través dels espais, per entre els marges perduts de la memòria, com saltant d'ésser en ésser fins reviure en el teu pas- m'ha pres del tot. I ara tot es decanta molt lentament cap a la teva mà, cap al món invisible que has obert en palpar-me: on el cos i l'amor ja s'han aparellat.
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
text: jordi bilbeny música: joan vallcorba
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano, teclats i programacions
videoprojecció 2005 filmació: maira comalat montatge: joan vallcorba
versió sense bases electròniques, només disponible a la reedició de "a les pedres secretes de la sang" del setembre del 2003:
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: piano i teclats
Es fa clar sobre les ones d'una mar que es mou com tu i em fermenta la nostàlgia del teu cos per sempre pur. Jo esperava que tornessis un cop més aquesta nit; però ara sols tornen les barques carregades del teu buit.
On t'amagues, on respires? Que no saps que em tens aquí, resseguint amb la memòria els racons del meu desig? Jo esperava que tornessis un cop més aquesta nit; però la mar s'endú les traces i jo et guardo sempre en mi.
cd: "branques" edita: música global data: novembre 2004
maira comalat: veu montse majà: violoncel coqui castells: bateria joan vallcorba: orgue i programacions marc parrot: guitarra elèctrica eduard iniesta: tzouras i gumbus
videoprojecció 2005 filmació: joan vallcorba montatge: joan vallcorba
una versió anterior del poema/cançó:
cd: "a les pedres secretes de la sang" edita: relk data: gener 2003
maira comalat: veu montse majà: violoncel joan vallcorba: orgue i programacions
