13 de juliol, 2008

el silenci dels cedés

divendres vaig passar per robafaves ... gran silenci a la secció de música ... quina tristor desprenen els cedés, condemnats a estar-se als caixons dies i mesos, en silenci, resignats a la seva dissort ... hi passo poc per robafaves, suposo que és per això que cada cop que m'hi acosto noto el canvi, com quan no veus algú durant uns quants dies i de sobte el trobes molt canviat ... doncs això, que cada cop hi ha menys vida a la secció de discos ...

de fet vaig anar a la botiga a comprar un llibre, no pas un disc, i per xerrar una estona amb en ferran ... vam parlar d'ebay, de galetes franklin i d'spamalot ... però li va sonar el telèfon i em vaig decidir a entrar dins el silenci dels cedés ... novetats, clàssics, tots allà ben apiladets esperant el miracle ... en vaig salvar un ... 15,95 euros ... roger mas - les cançons tel·lúriques ...


és un gran disc ... un disc curiós, hippie, directe, extremadament sensible, a voltes bogeria, a voltes Bellesa ... quina gran VEU ... i quina melodia més bella tenen els goigs de la mare de déu del claustre de solsona ... és un d'aquests discs que et fan venir ganes de fer música ... si heu de fer un regal a algú, aquest disc és un bon regal, de debò ... ara i d'aquí cinquanta anys ...

joan

2 comentaris:

Anonymous Anònim diu...

doncs si...tens raó. el silenci dels cedés serà llarg, molt llarg. encara emeten algun sospir, sobretot els dissabtes a la tarda. però arribarà un dia que ni notarem que ja no hi son. ara mateix hi sóc al davant mirant-me-la (la secció de cedés)i no m'inspira l'emoció que em va captivar el primer dia que hi vaig entrar a treballar. les sis de la tarda...ningú. això abans era un "hervideru". però així son les coses...tot el que es pot convertir en zeros i uns serà gratis. ens veiem d'aqui un rat joanet!

19 de juliol, 2008 18:09  
Anonymous Anònim diu...

i si, el cedé de'n roger mas és molt bo, boníssim diria jo.

ferranirsu

19 de juliol, 2008 18:10  

Publica un comentari a l'entrada

<< relk.blogspot.com