dolor del món
per en Joan Alzina, germà corporal i espiritual
Era com si una bala
travessés la muntanya
i a través del forat
hi passessin els omes
fent una llum petita
de tant com el dolor
i el plaer que han viscut
impregnessin llurs cossos.
Ara seguim la llum,
però el camí que deixava
s'ha confós amb el bosc,
amb els arbres
amb nosaltres mateixos,
amb la nostra esperança.

cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006
text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet
manel martínez: guitarra elèctrica
videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba
Era com si una bala
travessés la muntanya
i a través del forat
hi passessin els omes
fent una llum petita
de tant com el dolor
i el plaer que han viscut
impregnessin llurs cossos.
Ara seguim la llum,
però el camí que deixava
s'ha confós amb el bosc,
amb els arbres
amb nosaltres mateixos,
amb la nostra esperança.

cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006
text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet
manel martínez: guitarra elèctrica
videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba
Etiquetes de comentaris: blaves, dolor, món, pedres, videoprojecció
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
<< relk.blogspot.com