retorn a mi

Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense el feixuc lligam de la sofrença;
lliure de tota por, de la cadena
inútil de la por, pro amb una immensa
joia madura al cor i a dins les venes,
voldria esser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.

Compendre-ho tot i que el tot em comprengui
i em nodreixi de l'aigua i la foguera,
del vent i el fang, de l'ànima completa
i nova de la ment en la seva drecera.

Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense la por tan vil de la prudència;
després de tot dolor i de tota pena,
vivint els mots en la claror suprema
que sols un acte just reconeix i allibera,
voldria esser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
jordi bilbeny: xiulet
albert almansa: clarinet
pep coca: contrabaix

videoprojecció 2006
filmació: pol caturla
montatge: joan vallcorba

dolor del món

per en Joan Alzina, germà corporal i espiritual

Era com si una bala
travessés la muntanya
i a través del forat
hi passessin els omes
fent una llum petita
de tant com el dolor
i el plaer que han viscut
impregnessin llurs cossos.
Ara seguim la llum,
però el camí que deixava
s'ha confós amb el bosc,
amb els arbres
amb nosaltres mateixos,
amb la nostra esperança.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet
manel martínez: guitarra elèctrica

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

darrere les muntanyes

per en Josep Bellsolell

Darrere de les altes muntanyes de l'enyor,
darrere les grans pedres que em salven el record
sé d'un camí que porta molt lentament al cor,
sé d'un camí que arriba tot just fins al teu cor.

Hi arribo per les ombres vençudes del dolor,
per les branques perdudes de l'esforç.
Hi arribo per l'escala buidada de graons,
pel degoteig de l'aigua, per la brasa i el foc.

Arribo on tot comença, allà on començo jo
a caminar les passes d'un camí de claror.
Arribo, sempre arribo, perenne, al mateix lloc:
on el teu gest convida a la Terra i l'Amor.

Com una gran muntanya o una vella oració.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
albert almansa: clarinet
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

dona-llum a dins l'illa

a les dones de la presó de Wad-Ras

Tot és a dins
com una illa perduda
on ha arribat un nàufrag.

En el gran mar
hi ha el vell dolor de sempre
que fa les platges tèbies.

I el plor llunyà i secret
de totes les sirenes
fa encara molt més pura
l'aigua alta del món.

Tot és a dins. Ho sé:
l'illa, la mar, les platges
i el teu pas invisible
per camins invisibles
al cor salvat de llum
de la mateixa vida.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
víctor plana: flauta travessera
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

vell camí de l'amor

a l'Eugeni Terré i Marquès, amb gratitud

En els últims racons, en els densíssims
boscos perduts dels límits més extrems
de la sang, de la carn, del sofriment,
hi ha la gran pau, hi ha el cor vivent del Món.

Hi ha tot el món vivent i, per l'Esperit
infinit de l'Amor, hi anem i ens en nodrim.
I tornem. I vivim. I en la Vida deixem
un nou rastre d'amor per recordar el Camí.

Vell camí de l'Amor -drecera viva-
que fas de cada gest un nou sentit;
i en el que m'has donat i has exigit
fas també que no mori res en mi.

Perquè res mai no mor. Res no se'n va.
I és dintre meu, vora meu, que roman.
Com una mà pacient, com el millor company
que, fins morint, em va perfeccionant.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

aire darrer de mi

a la Núria Cadenas

Vinc amb el Sol de l'alba, que desvetlla
tots els camins que guardo dins l'ombra del meu cor,
i estén la llum tan fina de la Terra
arreu on creix la Vida i arreu on creixo jo.

M'alço en el cel i veig la meravella
d'escales infinites d'innombrables colors,
per on l'Esprit davalla dintre l'ésser
lliure com l'aigua pura que brolla d'una font.

Veig cada raig i veig el nou miracle
de viure tots en Un i en la claror de Tot:
aigua, foc, terra, vent, la sola xarxa
del meu cos expandint-se pel dúctil cos del Món.

M'aturo sense nom, sense aparença,
i miro dintre meu com s'enderroca el tron
del domini embrutit, de la cadena
que em lliga a l'alta nit de tota possessió.

Trenco, un a un, els murs que m'acorralen
i arribo fins a mi. I, net, entre els meus solcs
-com branques que de llum s'alimentessin-
abasto en la claror la bondat de totom.

Car jo, com tu, com la Terra i els arbres,
vivim per elevar-nos als timbals de l'Amor.
I, en l'Amor, fer-nos lliures. I ser l'aire
que arrencarà les pedres de totes les presons.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: saz
manel martínez: guitarra elèctrica
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: pol caturla
montatge: joan vallcorba

pedres blaves

De mi han sorgit les altes pedres blaves,
el cercle silenciós de les grans pedres.
Mentre s'obre la ment i mentre s'obre
la porta més recòndita de mi,
han nascut les antigues pedres blaves:
he nascut novament en el camí.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu, coros i glockenspiel
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano elèctric i programacions

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat i pol caturla
montatge: joan vallcorba

pedragentil

a l'Ure Comas

Quan la pedra obria
la sang de la nit,
i amb la mà t'enduies
la llavor de mi,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Ara que la lluna
plena s'ha adormit
en l'escorça nua
del teu cos petit,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Entre les alzines
turgents del desig,
entre la més prima
ànima del crit,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Sempre que et despulles
terra meva endins,
i amb saliva eixugues
tots els meus confins,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Déu entre les branques
dels íbers que visc.
Mà de l'esperança:
no em deixis morir!
Per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: sitar i ud
ferran irzo: guitarra elèctrica
víctor plana: coros

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba



videoclip 2007
filmació: reportres
direcció: reportres

esperança de la carn

Anna, per tu, encara en l'esperança

Tan i tan lentament el cos se'm destil·lava
i amb tant d'amor la carn es fa esperança,
que els muscles em són muscles i em són arbres
i el redós de la ment, la teva sola casa.

Ara et palpo secreta, t'invoco i et recorro
per les venes i els fins graons de l'alba
del nou ésser que sóc i que per tu es dilata
i des del teu amor en l'amor germinava.

Un ésser, un nou cos com un fondíssim
pou per on puja lluminosa l'aigua
de la vida dins teu, de la vida a les càlides
esferes ja polides dels teus actes.

Ara sóc un mirall, un ull vivent que passa
per dintre meu, pel món, i en el meu foc faig créixer,
més sàviament, un espai per pensar-te,
un lloc més alt on estimar-te encara.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu, pandereta i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
pol caturla: baix elèctric
dani àlvarez: acordió diatònic
ferran irzo: guitarra elèctrica
edu acedo: violí

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

elizakoak - viàtic

Josu Muguruzari, zeina Euskadiren
Askatasunagatik Espainiak eraila izan baitzen

Gorputza mendietan barreiatuz
laino argitsu baten antzera
haran sakonetatik behera dator
nire Herria Askatasunera.
Belarrak bereizitako berdeekin
itsas urdin samurrean barrena
izutik itzulitako ontziekin
dator Herria Askatasunera.
Jausiko dira gizonak borrokan
galburu ebakien moduan.
Jausiko dira ahuldaderik gabe
heldutako mahats-aleen gisan.
Gorputzei zerien odoletik
egingo dugu ardo gaztea
bizi beteaz ostu haragitik
piztu behar gaituen ogi gorena.
Martiri-usain hartaz horditurik,
haren hats hilezkorraz aseta,
izukaitz egingo dugu aurrera, bihotz
bakarra lagun, Askatasunera!



a Josu Muguruza, assassinat a Espanya
per la Llibertat d'Euzkadi

Amb el cos escampat per les muntanyes,
davallant al pregon de cada vall,
com una boira lluminosa i clara,
ve el meu País cap a la Llibertat.
Amb tots els verds que l'erba destriava,
per les blavors tan tendres de la mar,
i amb els vaixells que de la por tornaven,
ve el meu País cap a la Llibertat.
Cauran els omes en la lluita intensa
com les espigues segades del blat.
Cauran els omes sense defallença
talment gotims de raïm madurat.
Pro de la sang que els seus cossos vessaven
farem un vi novell pel nou combat,
i de la carn robada amb vida plena,
el pa suprem que ens ha de conortar.
I així, embriacs d'aquell dolor de màrtirs,
i així, nodrits del seu alè immortal,
avançarem perfectes, impertèrrits,
amb un sol cor cap a la Llibertat!





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
traducció i adaptació de "viàtic" a l'euskara: karlos abasolo

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
marc planells: ud
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: cristina ferrer
montatge: joan vallcorba

petita resurrecció per a la "nit estelada" de van gogh

a la Montse Masachs

No miris el color
del vent, de les estrelles,
el blau intens del bosc,
el porpra de les venes
glaçades del dolor.
No miris ara aquestes
teulades, ni tampoc
l'agulla tan esvelta
d'un campanar alterós.
Algú batega rera
de tot aquest enyor,
i en cada fil de terra,
pel vent, pel lluminós
abre de les muntanyes
viu en el nostre cor.
Com un troç de nosaltres,
com si no s'agués mort.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: sitar

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

sense temps

No hi ha més temps per viure,
no hi ha temps per parlar:
només per estimar.

No hi ha més temps per córrer,
no hi ha temps per fugir:
només per estimar.

Com el mar, com el cel,
com totes les muntanyes que estimem i ens estimen,
així les nostres vides
viscudes solament per estimar!





cd: "branques"
edita: música global
data: novembre 2004

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
francesc sánchez: violí

videoprojecció 2005
montatge: joan vallcorba

terra endins

S'ha obert el cel del món sobre els meus ulls
i des del nou abisme de l'enyor
contemplo el meu passat i el meu futur:
aquest mar en silenci, aquest vell cor
que ens nodreix sàviament a poc a poc.

M'has dut entre les aigües de l'Esperit
fins al límit del mar, fins a la vela
darrera de la vida i puc sentir
ara mateix la nova meravella
de la llum en el vent del meu desig.

Vent del món, vent de mi, més alta vida
de la vinya madura dels sentits;
arbre pur, arbre nou, fonda boscúria
pel llarg camí d'on torno cap a mi
i en mi reneixo sempre com el crit.

Cau el sol. Tanco els ulls i tu ets aquí
com una gran pregària. Des de tots
els angles del misteri et veig venir.
Vius en el meu silenci, en l'or pausat
que assaona la terra que he estimat.





cd: "terra endins" senzill
edita: música global
data: novembre 2004

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria i percussions
joan vallcorba: piano, teclat i programacions

videoclip 2004
filmació: ramón balagué
direcció: ramón balagué

la versió sencera del poema/cançó:





cd: "branques"
edita: música global
data: novembre 2004

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria i percussions
joan vallcorba: piano, teclat i programacions

videoprojecció 2005
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

en la nit, en el somni

En la nit, en el somni, en el teu somni
teixeixes el meu cos.
En la nit, en el somni, en el teu somni
comprens el meu esperit.
Ésser enllà de l'ésser,
vida oberta a la llum
de la ment sempre viva,
del meu cor ja madur.
Teixeixes el meu somni. I en el somni
també hi vivies tu.



cd: no està enlloc
edita: inèdita
data: abril 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: percussions
joan vallcorba: piano i programacions

videoclip 2006
filmació: relk
direcció: relk

una versió anterior del poema/cançó:





cd: "riera"
edita: relk
data: desembre 2003

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions

videoprojecció 2005
filmació: joan vallcorba
montatge: joan vallcorba

riera de sobirans

a tots els qui estimen la Terra
com una part del nostre cos

Pel Parent Rost i la Serra Lligada,
des d'El Borrell a la Creu del Montalt,
com una dona que solemne es bada
i ofrena el cor i la pell esclatant,
fins que es desborden de llum els seus llavis
i vessa en abundor la seva carn,
t'obres per viure, umitejant i clara,
pels còdols i les canyes i els sorrals.
Cap altre vida no pot recollir-te,
ni tu no avidaràs cap més afany
que no sigui el lament profund de l'aigua,
la terra assaonada amb el teu fang.
Viuràs aixís, amb un rebrec salvatge
d'antiga polidesa i goig audaç.
Viuràs només aixís: sola, callada,
per sempre presonera del teu cant.
I si a Rupit es desvetlla l'entranya
fecunda de les pluges i dels llamps,
i arrela a dintre nostre la creixença
que brosta pel frondós Pi de Buac,
vindrem a tu, amb l'ànima a la boca,
despresos de la febre dels cabals,
talment com si estimant-te revisquéssim
i sols pel teu amor siguem salvats.





cd: "branques"
edita: música global
data: novembre 2004

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria i percussions
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
francesc navarro: clarinet
jordi tarradellas: viola de roda
eduard iniesta: tembouras i laghouto

videoprojecció 2005
filmació: joan navarra
montatge: joan vallcorba

una versió anterior del poema/cançó:





cd: "riera"
edita: relk
data: desembre 2003

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions
jordi tarradellas: viola de roda

i una versió instrumental del poema/cançó:





cd: "riera"
edita: relk
data: desembre 2003

coqui castells: enregistrament de pluja
joan vallcorba: piano i programacions
jordi tarradellas: viola de roda
félix jurado: gralla

pel riu dels ulls

"No hi ha fi ni principi. Hi ha només
la passió infinita de la vida" Federico Fellini

Pel riu dels ulls i de la sang venia
aquesta por i aquesta meravella
terribles de la vida. La sentia
de dalt de les muntanyes, com si l'aire
s'agués tornat, en el respir, ferida.
Com si l'aigua del mar, per la infinita
sorpresa del seu cos inassolible,
m'alleugerís la mort de vida en vida.
Venia per la sang, pels ulls venia
com un bosc fervorós també venia
la meva por i la meva bogeria,
terribles, resplendents d'aquesta vida.





cd: "branques"
edita: música global
data: novembre 2004

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions

videoprojecció 2005
filmació: joan vallcorba
montatge: joan vallcorba

una versió anterior del poema/cançó:





cd: "riera"
edita: relk
data: desembre 2003

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions

tot gira, tot es mou

Tot gira, tot es mou
sense temps, sense espai.
La mar se'n va ben lluny de mi,
fuig el cel en la nit.
Veig els cotxes, els trens
i la gent que no sap on aturar-se.
Però tu restes fidel com un arbre
clavat en el meu pit.





cd: "riera"
edita: relk
data: desembre 2003

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions

videoprojecció 2005
filmació: joan vallcorba
montatge: joan vallcorba

albada de saó

"Oh mia patria si bella e perduta!" Nabucco

Quan el sol desvetlla
totes les muntanyes,
sobre el llit de l'alba
jo m'ajaço i prego:
que la llum ens torni a fer lliures,
que la llum ens torni a fer lliures.

Així la barca que retorna
d'un vell exili sense vida,
i veu de lluny la nova riba,
així mateix jo també prego:
que la mar ens torni a fer lliures,
que la mar ens torni a fer lliures.

Quan els ceps maduren
raïms d'esperança,
passo entre les vinyes
amb una pregària:
que la terra ens torni a fer lliures,
que la terra ens torni a fer lliures.

Així dos cossos que s'estimen
i no coneixen altra força
que la bellesa dels seus actes,
així mateix jo també prego:
que l'amor ens torni a fer lliures,
que l'amor ens torni a fer lliures.





cd: "a les pedres secretes de la sang"
edita: relk
data: gener 2003

text: jordi bilbeny
música: erik satie (gnossienne n.1)

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
joan vallcorba: programacions

videoprojecció 2005
montatge: joan vallcorba

llum viva del món

a Mossèn Josep Plaja, en omenatge

Llum de la llum, ànima viva
que recorres el món
insondable dels més llunyans abismes;
que canvies, secret, en or puríssim
el vell dolor de l'arbre i de la terra,
mentre jo nedo
ben despullat de mi
al llarg dels teus espasmes de claror;

llum, cor, tebior
única de la ment; única mà
pietosa d'un cel quasi oblidat:
obre'm la porta i obre'm els sentits
que han dormit fins avui
dintre la carn.

I fes-me també llum,
llum teva enllà
-encara més enllà-
de tota vida.





cd: "branques"
edita: música global
data: novembre 2004

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i melòdica
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
francesc sánchez: violí

videoprojecció 2005
filmació: joan vallcorba
montatge: joan vallcorba

una versió anterior del poema/cançó:





cd: "a les pedres secretes de la sang"
edita: relk
data: gener 2003

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions

i una remescla de mr. troubadour:





cd: "llum viva del món"
edita: mr. troubadour
data: gener 2006

maira comalat: veu i melòdica
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
francesc sánchez: violí
mr. troubadour: baix, saz, guitarres, arpa, teclats i programacions adicionals

mà sobre el cor

per la Rat

Una gran mà sobre el meu cor cansat
-imperceptible al món i a la mirada
atònita del món- ara ha aturat la sang.
Ha aturat la remor pesarosa de l'aigua
i del desig del foc a dins la carn;
ha aturat els vells rius de la sofrença,
els ràpids del dolor. I en els meandres
desvetlla encara els gorgs d'una més alta pau.

Una gran mà sobre el meu cor callat
-a través dels espais, per entre els marges
perduts de la memòria, com saltant
d'ésser en ésser fins reviure en el teu pas-
m'ha pres del tot. I ara tot es decanta
molt lentament cap a la teva mà,
cap al món invisible que has obert en palpar-me:
on el cos i l'amor ja s'han aparellat.





cd: "a les pedres secretes de la sang"
edita: relk
data: gener 2003

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano, teclats i programacions

videoprojecció 2005
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

versió sense bases electròniques, només disponible a la reedició de "a les pedres secretes de la sang" del setembre del 2003:



maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i teclats