com un núvol lleuger (VIII)

UNA FLOR? [Po Txu I]

Sembla una flor, però no és una flor;
ni que sembli boirina, no és boirina.
Arriba a mitjanit,
fuig amb la llum del dia.
Ve com un somni del temps clar,
que ha de durar una mica,
i se'n va com el núvol del matí,
fos en la llunyania.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

amb tota sinceritat

dimarts passat ens vam reunir els cinc components de relk ... poques vegades ens trobem tots junts ... l'ocasió s'ho mereixia ... un mitjà de premsa ens demanava fer una entrevista i fotos ... nosaltres, que denunciem plúblicament la manca de seguiment de la música feta en català als mitjans de comunicació, vam fer un esforç (canvis d'horari a la feina i no dinar) per trobar un espai i una estona de temps comuna per tal de poder aprofitar l'oportunitat ...
vam quedar a les 15.30 al parc de la ciutadella de barcelona ... allà vam conèixer en guillem medina, el periodista-fotògraf del suplement dominical del diari avui, que és qui ens havia fet el requeriment ... primer vam fer les fotos -aquí sota en teniu una- i després en guillem va engegar la gravadora i va començar a fer-nos preguntes ... va començar per la clàssica com-va-sorgir-el-nom? i mica a mica vam anar trencant el gel ... a petició seva li vam explicar com veiem la situació de la música catalana actual i la de tots els agents que hi estan implicats: institucions polítiques, discogràfiques, managements, mitjans, grups musicals ... en guillem tenia veritablement ganes de saber què pensàvem -ja sé que sona estrany, però no és gaire habitual- ... li vam contestar amb tota sinceritat, el tipus de sinceritat que no ven i que no està de moda ... i ell ho va saber captar i agraïr ...

joan

com un núvol lleuger (VII)

MESCLA [Anònim]

Dos cors, sense paraules, s'estimen en secret.
Ella cus vora el llum; al bell clar de lluna ell caminava.
Sap que ella vetlla encara, i davant els graons s'està, quiet:
i el dring de les tisores escolta en la nit blava.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

com un núvol lleuger (VI)

EL PRESSEGUER FLORIA [Nalan Hsin-teh]

Ha refrescat el temps. El cor el vi m'enuja
talment una metzina. I a la finestra bat
aquesta nit la pluja.
L'aroma, massa lleu, com deixeble atardat,
més dolç el pensament de la tardor m'atansa.
Dic al meu cor: "Alegra't! Oblida l'enyorança".
I al vestit blau el plor m'ha relliscat.

Penso en l'enamorada, i vi ja no voldria.
Indiferent m'estava, solitari, al meu llit.
Penso: en dir-nos l'adéu el presseguer floria
i movia rulls tendres el meu salze ajupit.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

timpà inflamat

fa un parell de dies que la meva orella esquerra no funciona bé ... vaja, que no hi sento ... he anat al metge i m'ha dit que tinc el timpà inflamat ... m'ha receptat un medicament i diu que en una setmana hauré recuperat l'oïda ... ja podeu imaginar-me ara amb una sola orella en funcionament, mesclant la maqueta de 'don joan i don ramon, les vint-i-nou llançades', la cançó que relk ha d'enregistrar a l'octubre al projecte de 'les cançons de mataró' ... em poso els auriculars del dret i del revés alternativament, per tal d'escoltar-ho tot per l'orella dreta ... crec que està quedant força bé ... però qui sap, potser quan recuperi l'audició tindré una sorpresa!

joan

com un núvol lleuger (V)

ALS MEUS DOS FILLS, QUE SÓN LLUNY, AL LU ORIENTAL [Li Po]

A llevant d'allà on bec, a casa, amb els companys,
hi creix un presseguer. Sovint l'acaricia
una grisor de boira. El vaig plantar un bon dia
jo mateix. No l'he vist fa gairebé tres anys.

Segur que a la finestra el seu brancatge brilla,
però a casa no torno, ni en començo el camí.
Ping-iang es diu la meva dolça filla:
cull les flors i una mica les branques fa cruixir.

Les cull, i cap a mi no les allarga:
li van caient les llàgrimes com pluja del temps clar.
El noi es diu Pai-txin, més jove que ella,
però potser a l'espatlla ja li deu arribar.
Sota l'arbre es passegen tots dos sols, i no tenen
qui els posi la mà al front, qui els sàpiga estimar.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

els petons vénen després

fa cinc dies que la meva vida te una nova rutina pels matins ... cada dia igual ... la jana ha començat a anar a l'escola bressol, i allà la deixem poc després de les 8.30 del matí ... marxem i plora ... tornem a casa ... l'eva se'n va a treballar ... i jo entro primer a casa i després a l'ordinador ... sé que tinc una mica més de tres hores per tocar, composar, arranjar, escoltar ... intento aprofitar cada segon ... quan falten dos minuts per les 12, surto de casa i camino cap a 'la caseta amagada' ... no faig tard però camino ràpid ... entro, pujo les escales i miro pel vidre de la porta ... i ella em veu i ve corrent ... l'agafo i el primer que faig és olorar-la ... els petons vénen després ...

joan

com un núvol lleuger (IV)

EN LLEVAR-SE [Li Xang Iing]

El vent i la rosada són lleus aquest matí.
Sola, em llevo entremig de la seda lleugera.
L'oriol prou refila, riuen flors al camí:
ah, per a qui ha vingut, enguany, la Primavera?



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

com un núvol lleuger (III)

EL POETA SOMNIA [Tu Fu]

Que trista cau la pluja! Diguem ara:
el cel plora el temps clar. L'avorriment,
com un núvol feixuc, ens aclapara.
On són joia i enginy? Seurem, lluny del rellent.

Fem versos que recordin l'estiu. Damunt la fulla
haurem de dibuixar-los suaument
com les flors ben obertes que als arbres pren el vent.
Cada cop que el pinzell la tinta mulla
bec el vi de l'estiu en glop ardent.
Així no em volaria,
com els núvols i el fum, el pensament,
car el temps, amor meva, se'ns esmuny cada dia,
més lleuger que un vol d'ànecs a ponent.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan