com un núvol lleuger (XIII)

PETITA FESTA

Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.
No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.
Quan canto, veus ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí,
els convidats mo em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he tinguda.
Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

45'60 euros

us heu preguntat mai, què cobren els compositors pels drets d'autor de les cançons incloses en un compacte? ... jo no ... però ara ja ho sé ... 45,60 euros és el que m'ha d'ingressar l'sgae en concepte de drets d'autor per les vendes del disc "branques" de relk en el període d'octubre del 2004 a març del 2005 ... si tenim en compte que sóc coautor -a mitges amb en jordi- de nou de les onze cançons del disc, podem extreure'n que haig de cobrar uns 5 euros per cançó, en un període de sis mesos ... o el que és el mateix, una cançó de relk, -un cop tretes totes les taxes i tants per cents externs al duet creador- ara mateix, genera uns 20 euros de drets d'autor l'any ...
la qüestió és que m'ha fet il·lusió rebre aquesta notificació per part de l'sgae ... potser pensereu que 45'60 euros és 'pecata minuta' i que hauria d'estar molest amb déu i sa mare per la part del pastís que s'enporten ... doncs no, tothom té un objectiu final quan fa un treball o una acció ... i el meu, amb relk, us puc ben assegurar que no són els diners ...

joan

ja soc a la xina!

Primer de tot, perdoneu pels accents. Hi ha algunes tecles d'aquest ordinador que no se ben be com funcionen.
Ja soc a la Xina. Ens estem morint de son, pero no volem anar a dormir perque no se'ns girin els horaris.
Quina son! Aixo es una passada! Aqui semblem un grup super important! Estem en un complex on hi ha altres grups d'arreu del mon. Un d'ells diuen que es de Catalunya, pero no sabem qui son, encara. Potser d'aqui poca estona apareixeran. Al complex on som, hi ha rentadores, un espai molt gran amb 4 ordinadors, billar, fotboli, pingpong, un servei de persones que estan les 24 hores del dia pendents de tu, per si tens algun problema...a mes, estem just al costat de la platja. SUrts de l'habitacio i ja toques els peus a la sorra de la platja! Com pot ser que et valorin d'aquesta manera! Amb els anys que estic en grups de musica, per aqui a europa, no m'hi havia trobat mai amb una cosa d'aquestes! I mira que amb el grup amb qui hi estic, els contractants, tan sols van escoltar-ne una maqueta d'un concert! Que fort! Com ho podriem fer a aqui perque passessin aquestes coses? A Macao, no nomes passa amb nosaltres, que ens tracten aixi. Ho fan amb tot el que es cultura, i tambe amb els propis grups del pais.
Be, no ho se. Sera que no ens acabem de creure que hi ha mes coses de les que ens pensem, al nostre pais, a les quals hauriem de prendre-hi mes atencio? O potser som un pais massa pobre per a aconseguir-ho?
Us deixo. Vaig a explorar per aqui els voltants. Fins aviat. Penso amb vosaltres. Petonets.


Maira

com un núvol lleuger (XII)

EL POBLET I EL RIU (Tu Fu)

Tinc la casa voltada d'un rierol molt clar
i als llargs dies d'estiu hi ha un silenci d'ermita,
si no hi ve l'oreneta, ran del sostre, a volar
o amb delit la gavina l'aigua del riu no agita.

Per als escacs la dona ja diubuixa els papers;
amb un filferro el noi fa un ham de bona mida.
Jo, malaltís encara, planto flors a l'eixida:
tot humil, el meu cos no voldria res més.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

vilmaaaa! abreme la puerta!

Vilma abreme la puerta és el primer que m'ha dit ma mare, avui, quan m'ha trucat des de mèxic per tercera vegada. Després m'ha dit: tornaré, tornaré! Sí senyors! Tinc a ma mare a Cancun esperant que passi l'huracà Vilma. Quina por que he passat! Quan va marxar de casa ens havíem enfadat, encara no se perquè. Me'n vaig anar a dormir i no li vaig fer ni un petó de despedida. Quan em van avisar que hi hauria un huracà, vaig pensar: seràs burra! De seguida em va enviar un missatge al mòbil. Jo li vaig respondre que havia d'estar tranquil.la, i que la seva funció en aquells moments, havia de ser la d'apaivagadora de les pors dels que tenia al seu voltant. Ella en sap molt d'això. Per a ella, de cara als altres, tot sembla com un acudit! Aleshores vaig pensar que si actuava d'aquesta manera, seria com cuidar als seus fills (jo i en Marc) des de la lllunyania. No ho se. Coses meves! Ara la trucaré. Si no em pot respondre perquè el vent se me l'ha emportada, espero que la faci volar en un lloc ple de música i de pau interior. Però si no se l'emporta... serà un dels millors regals de la meva vida!

Mai

pedres blaves

el nou disc de relk comença ja a definir-se una mica més ... ara fa dos dies hem acabat de mesclar una maqueta amb dotze de les cançons que en principi tenen possibilitats d'estar al disc ... interpretades només amb veus i piano, llevat d'alguna aparició esporàdica de melòdica i pandereta ... la maira ha buscat (i trobat) unes harmonies curioses que enriqueixen molt les cançons ... avui les he escoltat totes seguides per primer cop ... m'ha vingut al cap lole y manuel, pascal comelade, i sobretot la joni mitchell de "blue", potser no és casual, doncs, que el títol provisional d'aquest recull sigui "pedres blaves" ... seguirem informant ...

joan

com un núvol lleuger (XI)

TU I JO

Jo sóc un presseguer, florint en mon recés.
Ai, a qui somriuria en la nit freda?
En l'aire, tu ets la lluna, entre els núvols de seda:
m'has mirat una mica, i fuges sempre més.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

entrevista al 'formula cat'

avui han radiat al programa fórmula cat de rac1 l'entrevista que ens va fer xavier sanjuan a relk (concretament a la maira i en joan) el passat dimarts dia 4 ... la veritat és que vam estar molt còmodes durant l'entrevista ... són bona gent el xavier i la marga ... la qüestió és que s'ha notat (i força) l'increment de visites al web i al bloc de relk ... donem, doncs, la benvinguda a aquests nous visitants ...

si voleu escoltar els 27 minuts d'entrevista, podeu baixar-la del web www.amicsra1.net ... salut!

joan

com un núvol lleuger (X)

LA GENT AMAGA EL SEU AMOR

¿Qui diu que jo he cercat aquesta llunyania,
i que em plau viure lluny de tu?
Ma vesta encara flaira d'espígol que em vas dur,
ta lletra encara servo vora el cor, nit i dia.

Al volt de la cintura porto un doble cinyell,
i somnio que ens lliga els cors, tota la vida.
¿No saps que tots amaguen el seu amor més bell,
com una flor gentil, que no pot ser collida?



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

déu ni dó!

Mmmmmmm... estimats bloggeros, no us acosteu a les vies dels metros i trens. Avui he vist que hi ha penya que se li'n va l'olla i dóna empentes a la gent perquè hi caigui! Que fort! És que m'ho acaben de dir i no ho entenc. Potser ho ha fet sense voler? Potser volia provar a veure si la noia a qui ha empès tenia equilibri? Potser no era lliure i ha hagut de deixar anar alguna cosa que el perturbava i ho ha fet en forma d'empenta? Perquè a vegades tenim reaccions "incíviques" que no ens haguéssim imaginat mai? Jo a vegades també tinc "prontus" i mossego a qui menys m'ho espero o a qui menys s'ho espera! pot ser que algun dia dóni una empenta a algú? Tu què creus, Joan? Je je!
Encara no entenc massa la funció dels blogs. És per escriure-hi el què fas durant el dia, el què sents, el què t'agrada? Per escriure-hi notícies? Per parlar de política, del temps? De xaferdeio? A veure si hi ha algú que ens enceti un tema. Però vaja... tampoc és un fòrum, oi? O és el què tu vulguis? A veure, qui m'ho sabria explicar.

Mai

a disposició d'en joan

Vinga, va, Joan, ja escric alguna cosa. Mireu, sabeu què passa? Doncs que en Joan em va cantar la canya perquè diu que fa molt temps que no escric res al blog. Aquesta va per tu, juanitu! A veure... Us informo que el dia 25 me'n vaig a la Xina a Cantar amb un grup del Maresme que es diu "tablatarang".Es tracta d'un grup on hi predomina la percussió. Si algun dia en veieu el seu nom, no us els perdeu. El què fan, està molt bé. Després... també us diré que el dijous passat vaig anar a gravar una col.laboració per un disc que traurà en Gerard Quintana, concretament, vaig gravar una cançó que es diu "l'Escuma dels dies". Bona gent. La veritat és que el què més valoro d'aquella trobada, és el tracte i el fer de cadascú. Sabeu... no n'hi ha prou amb cantar, composar, tocar... el més important és ser sincer i valorar el què fas. D'aquesta manera, tot és més senzill. I bé... doncs que m'hi vaig trobar molt a gust! Si us compreu el disc (que crec que sortirà per nadal), doncs ja ho veureu. Bé, també hi vaig anar per gravar una nadala (d'un disc de nadales que sortirà també per nadal, evidentment). Però aquesta no em va sortir massa bé. La veritat és que no m'anava massa bé de to, i no se si la gravació que en vaig fer la faran servir per alguna cosa. Però vaja... no em fa res, perquè amb "l'escuma dels dies" ja en vaig quedar prou contenta.
A veure... què més, Joan? Em deixo alguna cosa?

Mai

com un núvol lleuger (IX)

SOLA AL PORTAL [Uei Txuang]

Sent la tristesa de la primavera
que li estrenyia el cor.
Diríeu que pateix l'herba olorosa
veient l'abril que es mor.

Silensioses, cauen al capvespre
les flors en l'alenada de la pluja frescal:
ella, sola en la casa recollida,
s'està quieta al portal.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

el camí cap a la llibertat

han passat dues setmanes del meu darrer post ... segurament qui seguia/segueix el bloc haurà pensat que ens hem cansat d'escriure o que no ens ha passat res interessant ... tot el contrari ... pel que fa a relk, vam fer dues actuacions a barcelona els dies 21 i 23 de setembre, la primera al museu marítim, inaugurant l'exposició "I biennal art mar" i la segona a la rambla del raval dins la programació del bam (en el bloc jcr :: en ruta podeu veure una imatge i un troç d'aquesta actuació) ... però abans, el dia 19, vam començar a marcar els detalls i terminis per a l'enregistrament (gener 2006) i posterior edició (març-abril 2006) del segon disc ... ja fa dues setmanes, doncs, que treballem en una primera maqueta d'algunes de les cançons que poden estar en aquest treball ... aquest cop, però, hem canviat la metodologia de treball i abans de començar a fabricar les bases electròniques i bateries, estem fent unes versions amb només piano, veu i uns arranjaments vocals de la maira que segurament ens portaran a un nou (i més ric) tipus de sonoritat ... què us haig de dir jo! però, pel que ja es comença a intuir, pot ser un bon disc ...
pel que fa a mi ... a banda d'adonar-me del poder del bloc sobre uns visitants inesperats i estar en aquest estat permanentment frisós per avançar/millorar el nou treball, el dia 21 de setembre va arribar l'aran, que ara ja té 13 dies i amb la maira, l'eva i la jana és qui millor coneix el secret d'aquestes noves cançons dedicades a la llibertat ...

joan