21 d’octubre, 2005

vilmaaaa! abreme la puerta!

Vilma abreme la puerta és el primer que m'ha dit ma mare, avui, quan m'ha trucat des de mèxic per tercera vegada. Després m'ha dit: tornaré, tornaré! Sí senyors! Tinc a ma mare a Cancun esperant que passi l'huracà Vilma. Quina por que he passat! Quan va marxar de casa ens havíem enfadat, encara no se perquè. Me'n vaig anar a dormir i no li vaig fer ni un petó de despedida. Quan em van avisar que hi hauria un huracà, vaig pensar: seràs burra! De seguida em va enviar un missatge al mòbil. Jo li vaig respondre que havia d'estar tranquil.la, i que la seva funció en aquells moments, havia de ser la d'apaivagadora de les pors dels que tenia al seu voltant. Ella en sap molt d'això. Per a ella, de cara als altres, tot sembla com un acudit! Aleshores vaig pensar que si actuava d'aquesta manera, seria com cuidar als seus fills (jo i en Marc) des de la lllunyania. No ho se. Coses meves! Ara la trucaré. Si no em pot respondre perquè el vent se me l'ha emportada, espero que la faci volar en un lloc ple de música i de pau interior. Però si no se l'emporta... serà un dels millors regals de la meva vida!

Mai

10 comentaris:

Anonymous Anònim diu...

No em contesta. Espero que acabi tot com a una annècdota més per a explicar!

21 d’octubre, 2005 02:54  
Anonymous Anònim diu...

Et desitjo de tot cor i amb mooooolta energia que tot acabi feliçment. Confiança i amor!!!!!!!!!!!!!! Somniem amb força el millor

21 d’octubre, 2005 14:03  
Blogger relk diu...

Ma mare, ara ha pogut contactar amb el meu germà. Els mòbils no funcionen, i el telèfon que tenen, en prou feines. Ara estava espantada. DIu que l'esperaven ahir, l'huracà, però que va molt lent i arrossega més força. Al temps de TV3 han dit que on està ma mare (al yucatan), serà on hi pot haver vertaderes destroces. Ara ja no les tenia totes. Es veu que ja han començat a tenir "tormentes", que les senten, però no les poden veure. Estan tancats i cansats d'esperar, amb ganes de tornar a casa i abraçar-nos. Quin sofriment! Avui he anat al poble, i feia temps que no hi pujava (jo visc a les afores). Normalment, la gent em pregunta que on m'amago i que què n'és de la meva vida. Avui, tothom em preguntava per ma mare. És curiós com córre la ràdio macutu dels pobles! Vinga doncs, esperarem unes hores més. Em sembla que me n'aniré a donar un tomb pel bosc, a pensar, i demanar a la mare terra que em faci un favor i que es porti bé.


Mai

21 d’octubre, 2005 15:56  
Blogger relk diu...

no pateixis maira, aquest vespre tot ja haurà passat ... i quan parlis amb ella, et farà sentir com si tot hagués estat un acudit ... segur ...

joan

21 d’octubre, 2005 17:14  
Anonymous Anònim diu...

El millor de tot, és no quedar-se a casa. Ja fas bé de sortir. D'aquesta manera, deixes les preocupacions ven tancades a casa.
No perdis la paciència, relaxa't...i veuràs com les hores passen més ràpid i la teva mare et truca, et diu que l'huracà ja ha passat i ella es troba en perfecte estat!.
vinga ànims i petonssssss

21 d’octubre, 2005 20:32  
Blogger relk diu...

Encara no en tenim notícies. Les línies no funcionen, i les agències no ens en saben dir res. Continuarem esperant!
Un petó de cotó.

Mai

23 d’octubre, 2005 02:53  
Blogger relk diu...

amb tu espaerarem ... salut!

joan

23 d’octubre, 2005 03:00  
Blogger relk diu...

Més calma a casa nostra. Encara no he pogut parlar amb ella, però ens han informat que demà ja envien als turistes cap a mèxic per a què puguin agafar un avió. Jo no crec que pugui veure a la Toni (ma mare), perquè quan arribi segurament ja estaré de camí fins a Macao, però vaja, segurament ja m'estarà esperant amb candeletes per explicar-me la seva aventura quan jo arribi. Gràcies pels suports. Em vaig a fer la maleta!

Un petonarro a tots!

23 d’octubre, 2005 20:19  
Blogger relk diu...

Ue ue ue! La Toni acaba de trucar. S'ha escapat amb una mena de taxi fins a un lloc que deien que hi havia cobertura. Està perfectament. Ho ha vist pràcticament tot des d'una finestra durant 2 dies o 3. Riu, com sempre! Es veu que com que no anaven les televisions ni res, doncs no sabien com anava evolucionant tot. Sabíem més nosaltres que ells! El que sí que els va espantar una mica és que quan va passar l'huracà, els van dir que potser tornaria enrere amb més força. Però al final, estan bé. Molta destrossa, això sí que és una pena! Vaig a continuar amb la maleta. Salut!

Mai

23 d’octubre, 2005 20:53  
Anonymous Anònim diu...

Mai! Sóc Jordi el de l'Ebre! Me'n alegro que no li hagi passat res dolent a la Toni! Besades!

23 d’octubre, 2005 21:10  

Publica un comentari a l'entrada

<< relk.blogspot.com