30 d’octubre, 2005

com un núvol lleuger (XIII)

PETITA FESTA

Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.
No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.
Quan canto, veus ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí,
els convidats mo em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he tinguda.
Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan

2 comentaris:

Anonymous Jordi diu...

Jo els vaig sentir alguna vegada als Pomada fer una versió d'aquesta cançó. Crec que també li he sentit a Toti Soler, suposo que originalment la va musicar ell...?

30 d’octubre, 2005 19:46  
Blogger relk diu...

sí, la va musicar per primer cop toti soler cap al 1968 ... la poesia és del segle VIII i la versió -que no traducció- de marià manent crec que és del 1956 ... nosaltres, ens la vam pendre des d'un punt de vista diferent que en toti, i la vam musicar novament ... és, però, de les peces que menys satisfet estic d'aquest treball ... què hi farem ...

joan

30 d’octubre, 2005 21:51  

Publica un comentari a l'entrada

<< relk.blogspot.com