el primer concert

avui fa cinc anys (i un dia) ... sí ja sé que aquest post l'hauria d'haver escrit ahir, però bé ... total, afegint "i un dia" encara quadra ... el 23 de novembre del 2002, vam fer el primer concert (o més ben dit, miniconcert) de relk ...



va ser a un local anomenat l'àngel blau, a andorra la vella, en l'acte d'entrega del premi carles sabater a la millor cançó en català de l'any, organitzat pel centre de cultura catalana d'andorra ... allà vam debutar, amb una breu actuació de sis cançons:

. . . 1.llum viva del món
. . . 2.ofrena
. . . 3.branques del somni
. . . 4.el gorg negre
. . . 5.mà sobre el cor
. . . 6.no em deixis ara, amor

marina parellada va substituir al violoncel a la montse majà (de fet encara no haviem assajat mai amb la montse, però ella era la violoncelista titular) ...

aquí teniu unes quantes fotos de la inoblidable jornada ...

el premi carles sabater

avui fa cinc anys, el 16 de novembre del 2002, cap al vespre, a les vuit o les nou, vam rebre una trucada del centre de cultura catalana d'andorra que ens donava la notícia que havíem guanyat la quarta edició del premi carles sabater a la millor cançó en català amb la cançó "mà sobre el cor" ... aquí podeu veure una fotografia del jurat, amb en pep blay i en jofre bardagí ...



em van trucar a mi (joan) i recordo que estava amb l'eva passejant per mataró i que em vaig posar a saltar d'alegria ... vaig trucar a la maira per explicar-li i em va contestar alguna cosa com: "ja ho sabia que guanyaríem" ... en jordi no el vaig trobar, estava fent una conferència i encara no tenia mòvil ... en coqui i la montse encara no formaven part de relk ... de fet el premi ens obligava a tocar al cap de set dies a andorra i vam haver de córrer a assajar i a escriure les partitures de violoncel ... tota una experiència

mà sobre el cor

per la Rat

Una gran mà sobre el meu cor cansat
-imperceptible al món i a la mirada
atònita del món- ara ha aturat la sang.
Ha aturat la remor pesarosa de l'aigua
i del desig del foc a dins la carn;
ha aturat els vells rius de la sofrença,
els ràpids del dolor. I en els meandres
desvetlla encara els gorgs d'una més alta pau.

Una gran mà sobre el meu cor callat
-a través dels espais, per entre els marges
perduts de la memòria, com saltant
d'ésser en ésser fins reviure en el teu pas-
m'ha pres del tot. I ara tot es decanta
molt lentament cap a la teva mà,
cap al món invisible que has obert en palpar-me:
on el cos i l'amor ja s'han aparellat.





cd: "a les pedres secretes de la sang"
edita: relk
data: gener 2003

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano, teclats i programacions

videoprojecció 2005
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

versió sense bases electròniques, només disponible a la reedició de "a les pedres secretes de la sang" del setembre del 2003:



maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i teclats