dolor

El meu dolor és com una gran casa.
És com un cec que en recorre les cambres
a les palpentes. I amb el tacte endevina,
pausadament, el rostre imperceptible
dels éssers purs que un dia hi varen viure.

És també el meu dolor com un amplíssim
mur que separa els espais invisibles
de tots els mons. Un mur entre les vides
que he viscut adormit i on em desvetllo
del somni extrem de la il·lusió de viure.

El meu dolor és com una gran sínia,
que gira i que recull l'aigua amagada
dels espais infinits. I, en abocar-la
sobre la terra eixuta de la vida,
hi fa néixer la vida amb un nou ritme.

És també el meu dolor la recta força
que m'escampa pertot i que em neteja.
La força que em recull i em fa comprendre
el vell dolor de viure, la presència
de tots els cors en un sol cor que crema.

El meu dolor, com un regal, com una
ofrena de bondat a les artèries.
El meu dolor, com tu. Com la més viva
crisàlide nocturna que canvia
el pas feixuc pel vol ardent de viure.





cd: "a les pedres secretes de la sang"
edita: relk
data: gener 2003

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
joan vallcorba: teclats i programacions
an zaza: piano (fragments de "tristesa")

videoprojecció 2005
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba