la cara b

el juliol passat vam rebre la visita del programa "la cara b" de mareme digital tv al local d'assaig ... ens van entrevistar i filmar assajant ... aquí en teniu el resultat ...



per cert, molt recomanable el programa i els dresden dolls ...

joan

relk al castell de calafell

relk presenta pedres blaves al castell de calafell

serà aquest dijous vinent, onze de setembre, a les 20.00h ... tornarem a comptar amb les col·laboracions de pol caturla al contrabaix i d'àlex guitart a la baglama i percussions ... en miquel de marcos s'encarregarà de la part tècnica ... si voleu venir, ja ho sabeu ...

joan

playback als matins de tv3

el passat 21 d'agost vam anar a fer un playback a tv3, al programa "els matins" ... un parell de taxis ens van venir a buscar a arenys de munt i ens van portar cap als estudis de tv3 ... en arribar vam fer un petit esmorzar i cap dins a fer el playback de "pedragentil" ... ens van acompanyar l'àlex guitart a la baglama i l'anna guillen al violoncel, substituint a la montse que estava de vacances al canadà ... ah!, i en david -mànager- salvà, que va fer un munt de fotos amb els mòbils de cadascú ... aquí teniu el video del playback ... salut!

relk a la biblioteca vapor vell

relk presenta pedres blaves a la biblioteca vapor vell de barcelona

la maira i jo(an) continuem la gira de biblioteques ...
de gràcia passem a sants ...
si veniu cap allà a les set de la tarda ens hi trobareu ...

joan

relk a la biblioteca vila de gràcia

relk presenta pedres blaves a la biblioteca vila de gràcia de barcelona

després del concert de fa dos dies al teatre grec, el d'avui serà amb una formació ben reduïda ... la maira i jo(an) mateix ...

per si us voleu acostar, serà al carrer torrent de l'olla 104 de barcelona ... a les 19.30h ... a gràcia ... al ben mig de la festa ...

joan

relk al teatre grec

relk presenta pedres blaves al teatre grec de barcelona

serà demà, 16 d'agost, a les 20.00h ... en aquest concert en un escenari tant especial comptarem amb les col·laboracions de pol caturla al contrabaix i d'àlex guitart a la baglama i percussions ... l'anna substituirà a la montse -de vacances al canadà- al violoncel ... i també en se'ns afegirà en xavi lozano de tactequeté en un parell de cançons ...

tot plegat, l'espai, les col·laboracions i el que hem pogut constatar als assajos, ens fa pensar que -si la climatologia i les condicions tècniques ens somriuen- el demà pot ser un bon concert ...

la solució demà ... a la mateixa hora en que es començarà a fer fosc i la lluna s'acabarà d'omplir ...

joan

el silenci dels cedés

divendres vaig passar per robafaves ... gran silenci a la secció de música ... quina tristor desprenen els cedés, condemnats a estar-se als caixons dies i mesos, en silenci, resignats a la seva dissort ... hi passo poc per robafaves, suposo que és per això que cada cop que m'hi acosto noto el canvi, com quan no veus algú durant uns quants dies i de sobte el trobes molt canviat ... doncs això, que cada cop hi ha menys vida a la secció de discos ...

de fet vaig anar a la botiga a comprar un llibre, no pas un disc, i per xerrar una estona amb en ferran ... vam parlar d'ebay, de galetes franklin i d'spamalot ... però li va sonar el telèfon i em vaig decidir a entrar dins el silenci dels cedés ... novetats, clàssics, tots allà ben apiladets esperant el miracle ... en vaig salvar un ... 15,95 euros ... roger mas - les cançons tel·lúriques ...


és un gran disc ... un disc curiós, hippie, directe, extremadament sensible, a voltes bogeria, a voltes Bellesa ... quina gran VEU ... i quina melodia més bella tenen els goigs de la mare de déu del claustre de solsona ... és un d'aquests discs que et fan venir ganes de fer música ... si heu de fer un regal a algú, aquest disc és un bon regal, de debò ... ara i d'aquí cinquanta anys ...

joan

el forat del pany

relk presenta pedres blaves a vilafranca del penedès

hi tornem ... aquest proper divendres 7 de març (de fet ja serà dia 8) a mitjanit, relk presentarà les seves cançons en directe a el forat del pany del carrer pati del gall 11, de vilafranca del penedès ...

vindreu?

el dvd de planeta música

divendres passat l'albert reguant, director del programa de tvc "planeta música", ens va portar una còpia del capítol del seu programa dedicat a relk i emès recentment pel canal 33 ... la veritat és que cap component del grup va aguantar despert fins les tantes cap dels dos dies -més ben dit, nits- que es va programar ... només tres persones m'han dit que l'havien vist: en víctor plana (flautista, flanagan i mrface esporàdic), en david salvà (mànager de relk) i en roger benet (dels oximorònics de tota la vida) ...



doncs, això, que divendres passat, aprofitant que venia a l'estudi de dsoundgroup, per recollir una sintonia (feta a partir d'un troç instrumental d'una cançó de relk: "aire darrer de mi") pel seu proper programa a icat-fm, "hidrògen", l'albert reguant ens va passar un dvd amb el "planeta música" dedicat a relk ...

visualitzat ràpid a l'estudi ... visualitzat amb calma a casa ... colors suggerents ... està molt, molt, però que molt ben filmat i muntat... m'agradaria que el poguessiu veure, però ens han prohibit explícitament que el posem al youtube ... crec que al gener el tornaran a emetre ... esperem que sigui en un horari un xic més diürn ... ja us avisarem ...

mentrestant, n'he fet vuit còpies casolanes ... una per cada component de relk, més una per l'anna (violoncelista que, sovint, substitueix la montse), una per "sim salabim" (la companyia de teatre infantil que ens va cedir l'espai per fer el rodatge) i una altre per la carolina h. lane (en el proper post ja us explicaré qui és) ...

aquí teniu la sintonia que hem fet per "hidrògen" ... crec que començarà al gener ...

el primer concert

avui fa cinc anys (i un dia) ... sí ja sé que aquest post l'hauria d'haver escrit ahir, però bé ... total, afegint "i un dia" encara quadra ... el 23 de novembre del 2002, vam fer el primer concert (o més ben dit, miniconcert) de relk ...



va ser a un local anomenat l'àngel blau, a andorra la vella, en l'acte d'entrega del premi carles sabater a la millor cançó en català de l'any, organitzat pel centre de cultura catalana d'andorra ... allà vam debutar, amb una breu actuació de sis cançons:

. . . 1.llum viva del món
. . . 2.ofrena
. . . 3.branques del somni
. . . 4.el gorg negre
. . . 5.mà sobre el cor
. . . 6.no em deixis ara, amor

marina parellada va substituir al violoncel a la montse majà (de fet encara no haviem assajat mai amb la montse, però ella era la violoncelista titular) ...

aquí teniu unes quantes fotos de la inoblidable jornada ...

el primer bosc

a en Lluís Ma. Xirinachs, en omenatge

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim indret
del món, on l'ome lliure es desvetllava
del vell parany de l'or, del vell poder
inútil del poder en servitud.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim batec
del cor. Com un gran arc que afina i tensa
els músculs invisibles de l'esperit
i fa més dens el pas en el camí.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim gran gest
alçat contra la por, contra l'orgull
dels cíclops eixorbats en caus de llum,
que amaguen els rellotges del futur.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim alè
que ara viu a dins meu com el primer
alè del primer bosc, del primer cel,
del primer ome lliure que, en la mort,

dóna vida a la vida, cos al cos,
veu a totes les veus, sang a la sang.
I ens clava la certesa fulminant
que només som si som en llibertat!





no està editat a cap cd ... enregistrament de relk en directe a mataró el 18 de setembre del 2007 amb l'ajuda tecnica de joan villanueva

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
fotografia: encarna

maira comalat: veu
joan vallcorba: piano

aquí sota podeu veure'n una versió en directe a arenys de mar el 31 d'agost del 2007 amb la col·laboració de ferran irzo a la guitarra elèctrica



aquí podeu seguir el procés de construcció del text d'en jordi amb una seqüencia de tres manuscrits ...

el premi carles sabater

avui fa cinc anys, el 16 de novembre del 2002, cap al vespre, a les vuit o les nou, vam rebre una trucada del centre de cultura catalana d'andorra que ens donava la notícia que havíem guanyat la quarta edició del premi carles sabater a la millor cançó en català amb la cançó "mà sobre el cor" ... aquí podeu veure una fotografia del jurat, amb en pep blay i en jofre bardagí ...



em van trucar a mi (joan) i recordo que estava amb l'eva passejant per mataró i que em vaig posar a saltar d'alegria ... vaig trucar a la maira per explicar-li i em va contestar alguna cosa com: "ja ho sabia que guanyaríem" ... en jordi no el vaig trobar, estava fent una conferència i encara no tenia mòvil ... en coqui i la montse encara no formaven part de relk ... de fet el premi ens obligava a tocar al cap de set dies a andorra i vam haver de córrer a assajar i a escriure les partitures de violoncel ... tota una experiència

relk a la fira de frankfurt

sí, és cert, molta gent ens ho va preguntar ... la música del final de l'anunci del seguiment que tv3 va fer de la fira del llibre de frankfurt és de relk ... concretament, del segon 24 al 32 sona "pel riu dels ulls" ... a nosaltres també ens va agafar per sorpresa ... ningú ens ho va consultar ... tampoc no sé si hi teniem res a dir ... el cas és que no ens va molestar pas, gens ni mica ... ens va fer gràcia ... mireu, mireu ...

pregària

Et in Terra pax hominibus.





cd: "mataró versiona els pastorets"
edita: casa de la música popular
data: juliol 2007

text: tradicional
música: enric torra

maira comalat: veu i gu zheng
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, gu zheng i programacions
primavera per la cau: cor
pol caturla: contrabaix

relk a 'planeta música' de TVC (33)

PLANETA MÚSICA
dijous 15 de novembre 14.30 h [canal33 digital]
divendres 16 de novembre 03.35 h [canal 33 analògic]

programa monogràfic, dirigit per Albert Reguant, dedicat al grup català relk corresponent al dia 15 de novembre, a les 14.30h del migdia pel canal 33 TDT, amb repetició la nit del mateix dijous a divendres a les 03.35h pel canal 33 analògic.

nota de premsa del programa "planeta música":

relk és el nom d’una formació fundada al 2001 a arenys de munt. Des dels inicis ha estat un grup molt compromès amb la lluita per l’alliberament dels pobles, la injustícia social i la conscienciació mediambiental. La música de relk se situa entre un folk espiritual, físic i abstracte i el pop-rock. Hi són especialment cuidats, d’una banda el component poètic de les seves lletres, i d’altra la música electrònica.

Avui els podrem veure en un programa especial realitzat per l’equip del programa dins el Teatre Les Golfes d’Arenys de Munt.

retorn a mi

Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense el feixuc lligam de la sofrença;
lliure de tota por, de la cadena
inútil de la por, pro amb una immensa
joia madura al cor i a dins les venes,
voldria esser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.

Compendre-ho tot i que el tot em comprengui
i em nodreixi de l'aigua i la foguera,
del vent i el fang, de l'ànima completa
i nova de la ment en la seva drecera.

Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense la por tan vil de la prudència;
després de tot dolor i de tota pena,
vivint els mots en la claror suprema
que sols un acte just reconeix i allibera,
voldria esser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
jordi bilbeny: xiulet
albert almansa: clarinet
pep coca: contrabaix

videoprojecció 2006
filmació: pol caturla
montatge: joan vallcorba

dolor del món

per en Joan Alzina, germà corporal i espiritual

Era com si una bala
travessés la muntanya
i a través del forat
hi passessin els omes
fent una llum petita
de tant com el dolor
i el plaer que han viscut
impregnessin llurs cossos.
Ara seguim la llum,
però el camí que deixava
s'ha confós amb el bosc,
amb els arbres
amb nosaltres mateixos,
amb la nostra esperança.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet
manel martínez: guitarra elèctrica

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

darrere les muntanyes

per en Josep Bellsolell

Darrere de les altes muntanyes de l'enyor,
darrere les grans pedres que em salven el record
sé d'un camí que porta molt lentament al cor,
sé d'un camí que arriba tot just fins al teu cor.

Hi arribo per les ombres vençudes del dolor,
per les branques perdudes de l'esforç.
Hi arribo per l'escala buidada de graons,
pel degoteig de l'aigua, per la brasa i el foc.

Arribo on tot comença, allà on començo jo
a caminar les passes d'un camí de claror.
Arribo, sempre arribo, perenne, al mateix lloc:
on el teu gest convida a la Terra i l'Amor.

Com una gran muntanya o una vella oració.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
albert almansa: clarinet
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

dona-llum a dins l'illa

a les dones de la presó de Wad-Ras

Tot és a dins
com una illa perduda
on ha arribat un nàufrag.

En el gran mar
hi ha el vell dolor de sempre
que fa les platges tèbies.

I el plor llunyà i secret
de totes les sirenes
fa encara molt més pura
l'aigua alta del món.

Tot és a dins. Ho sé:
l'illa, la mar, les platges
i el teu pas invisible
per camins invisibles
al cor salvat de llum
de la mateixa vida.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
víctor plana: flauta travessera
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

general moragues

a la Teresa Clota

On el silenci cau dins d'un silenci encara
molt més profund; on el vent del record s'atura
perquè l'esglai segava, fins i tot, la mirada:
vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.

Per cada part de mi, per cada part de l'àlit
que fecunda la terra d'una sola esperança
de llibertat, per cada ésser nou que s'alçava:
vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.

Darrera dels vells límits vençuts de l'esclavatge,
a les naus encallades de la ment, en les altes
muntanyes del dolor que tot oblit escampa:
vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.

Arreu on hi ha un pedaç del teu esperit, on sigui
que reposi lumínic el batec que sembraves
perquè tot palpités com una única pàtria:
vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
albert almansa: clarinet
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: john huston "vides rebels"
montatge: joan vallcorba

vell camí de l'amor

a l'Eugeni Terré i Marquès, amb gratitud

En els últims racons, en els densíssims
boscos perduts dels límits més extrems
de la sang, de la carn, del sofriment,
hi ha la gran pau, hi ha el cor vivent del Món.

Hi ha tot el món vivent i, per l'Esperit
infinit de l'Amor, hi anem i ens en nodrim.
I tornem. I vivim. I en la Vida deixem
un nou rastre d'amor per recordar el Camí.

Vell camí de l'Amor -drecera viva-
que fas de cada gest un nou sentit;
i en el que m'has donat i has exigit
fas també que no mori res en mi.

Perquè res mai no mor. Res no se'n va.
I és dintre meu, vora meu, que roman.
Com una mà pacient, com el millor company
que, fins morint, em va perfeccionant.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

aire darrer de mi

a la Núria Cadenas

Vinc amb el Sol de l'alba, que desvetlla
tots els camins que guardo dins l'ombra del meu cor,
i estén la llum tan fina de la Terra
arreu on creix la Vida i arreu on creixo jo.

M'alço en el cel i veig la meravella
d'escales infinites d'innombrables colors,
per on l'Esprit davalla dintre l'ésser
lliure com l'aigua pura que brolla d'una font.

Veig cada raig i veig el nou miracle
de viure tots en Un i en la claror de Tot:
aigua, foc, terra, vent, la sola xarxa
del meu cos expandint-se pel dúctil cos del Món.

M'aturo sense nom, sense aparença,
i miro dintre meu com s'enderroca el tron
del domini embrutit, de la cadena
que em lliga a l'alta nit de tota possessió.

Trenco, un a un, els murs que m'acorralen
i arribo fins a mi. I, net, entre els meus solcs
-com branques que de llum s'alimentessin-
abasto en la claror la bondat de totom.

Car jo, com tu, com la Terra i els arbres,
vivim per elevar-nos als timbals de l'Amor.
I, en l'Amor, fer-nos lliures. I ser l'aire
que arrencarà les pedres de totes les presons.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: saz
manel martínez: guitarra elèctrica
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: pol caturla
montatge: joan vallcorba

pedres blaves

De mi han sorgit les altes pedres blaves,
el cercle silenciós de les grans pedres.
Mentre s'obre la ment i mentre s'obre
la porta més recòndita de mi,
han nascut les antigues pedres blaves:
he nascut novament en el camí.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu, coros i glockenspiel
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano elèctric i programacions

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat i pol caturla
montatge: joan vallcorba

pedragentil

a l'Ure Comas

Quan la pedra obria
la sang de la nit,
i amb la mà t'enduies
la llavor de mi,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Ara que la lluna
plena s'ha adormit
en l'escorça nua
del teu cos petit,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Entre les alzines
turgents del desig,
entre la més prima
ànima del crit,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Sempre que et despulles
terra meva endins,
i amb saliva eixugues
tots els meus confins,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Déu entre les branques
dels íbers que visc.
Mà de l'esperança:
no em deixis morir!
Per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: sitar i ud
ferran irzo: guitarra elèctrica
víctor plana: coros

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba



videoclip 2007
filmació: reportres
direcció: reportres

esperança de la carn

Anna, per tu, encara en l'esperança

Tan i tan lentament el cos se'm destil·lava
i amb tant d'amor la carn es fa esperança,
que els muscles em són muscles i em són arbres
i el redós de la ment, la teva sola casa.

Ara et palpo secreta, t'invoco i et recorro
per les venes i els fins graons de l'alba
del nou ésser que sóc i que per tu es dilata
i des del teu amor en l'amor germinava.

Un ésser, un nou cos com un fondíssim
pou per on puja lluminosa l'aigua
de la vida dins teu, de la vida a les càlides
esferes ja polides dels teus actes.

Ara sóc un mirall, un ull vivent que passa
per dintre meu, pel món, i en el meu foc faig créixer,
més sàviament, un espai per pensar-te,
un lloc més alt on estimar-te encara.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu, pandereta i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
pol caturla: baix elèctric
dani àlvarez: acordió diatònic
ferran irzo: guitarra elèctrica
edu acedo: violí

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

elizakoak - viàtic

Josu Muguruzari, zeina Euskadiren
Askatasunagatik Espainiak eraila izan baitzen

Gorputza mendietan barreiatuz
laino argitsu baten antzera
haran sakonetatik behera dator
nire Herria Askatasunera.
Belarrak bereizitako berdeekin
itsas urdin samurrean barrena
izutik itzulitako ontziekin
dator Herria Askatasunera.
Jausiko dira gizonak borrokan
galburu ebakien moduan.
Jausiko dira ahuldaderik gabe
heldutako mahats-aleen gisan.
Gorputzei zerien odoletik
egingo dugu ardo gaztea
bizi beteaz ostu haragitik
piztu behar gaituen ogi gorena.
Martiri-usain hartaz horditurik,
haren hats hilezkorraz aseta,
izukaitz egingo dugu aurrera, bihotz
bakarra lagun, Askatasunera!



a Josu Muguruza, assassinat a Espanya
per la Llibertat d'Euzkadi

Amb el cos escampat per les muntanyes,
davallant al pregon de cada vall,
com una boira lluminosa i clara,
ve el meu País cap a la Llibertat.
Amb tots els verds que l'erba destriava,
per les blavors tan tendres de la mar,
i amb els vaixells que de la por tornaven,
ve el meu País cap a la Llibertat.
Cauran els omes en la lluita intensa
com les espigues segades del blat.
Cauran els omes sense defallença
talment gotims de raïm madurat.
Pro de la sang que els seus cossos vessaven
farem un vi novell pel nou combat,
i de la carn robada amb vida plena,
el pa suprem que ens ha de conortar.
I així, embriacs d'aquell dolor de màrtirs,
i així, nodrits del seu alè immortal,
avançarem perfectes, impertèrrits,
amb un sol cor cap a la Llibertat!





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
traducció i adaptació de "viàtic" a l'euskara: karlos abasolo

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
marc planells: ud
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: cristina ferrer
montatge: joan vallcorba

petita resurrecció per a la "nit estelada" de van gogh

a la Montse Masachs

No miris el color
del vent, de les estrelles,
el blau intens del bosc,
el porpra de les venes
glaçades del dolor.
No miris ara aquestes
teulades, ni tampoc
l'agulla tan esvelta
d'un campanar alterós.
Algú batega rera
de tot aquest enyor,
i en cada fil de terra,
pel vent, pel lluminós
abre de les muntanyes
viu en el nostre cor.
Com un troç de nosaltres,
com si no s'agués mort.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: sitar

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

la màgia d'una cançó

és ben fàcil ... de sobte, funciona ... a vegades, una senzilla melodia et fa connectar, et desperta sensacions oblidades, et fa venir ganes de fer cançons ... és la màgia i la força d'una cançó ... avui m'ha passat amb una cançó de múm ... "moon pulls" del seu nou disc "go go smear the poison ivy" ... la veritat és que prefereixo els seus dos primers discos (aquest és el quart), però si de tant en tant fan cançons com aquesta, val la pena no perdre'ls de vista ... són poc més de dos minuts que ja són a dintre meu, ben endins ...

us deixo els enllaços que he trobat a la xarxa per tal que la pugueu escoltar ...

joan

múm – Moon Pulls

explicant pedres blaves (III)

RETORN A MI

La primavera del 1990 vaig tenir la primera experiència amb LSD, a Bloomington, Indiana, als Estats Units. Jo estava sortint d'un pou en que avia caigut quan la meva parella de llavors m'avia deixat en unes condicions, diguem-ne, precaries, per un amic. El dolor avia estat profund. El sentiment de frustració, també. Però ja feia uns mesos que lluitava per sobreposar-me. I gràcies al suport incondicional d'uns amics i a la seva tendresa, m'anava refent. Llavors un dia que vam sortir amb ells, en una festa a casa d'uns coneguts seus, algú em fa oferir tastar LSD. I ho vaig acceptar, per bé que algú em va dir que anés amb compte, que potser no era el millor moment. I que per prendre LSD s'avia d'estar molt bé, àltrament el viatge podia ser fatídic.

Però les coses van anar molt bé. Vaig experimentar el que, imagino, s'acostuma a experimentar en aquests casos. Però jo vaig experimentar el meu viatge com a una mort i un renaixement espiritual. Una mort de tot el que avia viscut amb la meva companya i de tot el que quedava d'ella en mi, i un renaixement del que avia quedat intacte, com amagat a les fondàries mes inextricables de l'ésser. Vaig notar com el meu cos es fonia i es dissolia en l'espai, en l'ambient, en la música. Quan vam sortir al carrer, polvisquejava. Vam caminar sota la pluja. I vaig sentir no tan sols com ara el cos es dissolia amb l'aigua, sinó que era la mateixa aigua. De dintre meu pujava un sentiment d'amor infinit cap al món, cap a la pluja, cap a tots els éssers. I tenia la sensacio que les carns no resistiren gaire l'embat d'aquest força incommensurable que m'inundava.

Quan l'endemà, em vaig llevar per anar a la feina, des de casa fins a la cafeteria de la Universitat on treballava, tenia (no ho podia aturar) la sensació de voler abraçar a totom. Al cap de pocs dies, molt pocs, per cert, vaig escriure el poema, que reflecteix aquest estat de flotació, d'estar posseït literalment per una mena de força còsmica de bondat, de compasió.

Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense el feixuc lligam de la sofrença;
lliure de tota por, de la cadena
inútil de la por, pro amb una immensa
joia madura al cor i a dins les venes,
voldria esser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.

Compendre-ho tot i que el tot em comprengui
i em nodreixi de l'aigua i la foguera,
del vent i el fang, de l'ànima completa
i nova de la ment en la seva drecera.

Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense la por tan vil de la prudència;
després de tot dolor i de tota pena,
vivint els mots en la claror suprema
que sols un acte just reconeix i allibera,
voldria esser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.



És molt possible que els primers dos versos fessin referència al que sentia per la meva anterior companya, ja que, mentre ella preparar portar-me a judici per culpar-me d'un cumul de falsedats, jo renaixia de l'infern en que avia caigut per viure "sense odi, sense fel, sense revenja,/ sense el feixuc lligam de la sofrença". L'àcid avia trencat les barreres de la por, les cadenes de la por i m'avia deixat "una immensa/ joia madura al cor i a dins les venes". La sang, també, s'avia renovat. I era com una altra sang que alimentava un altre ésser. Sentia que la confiança en mi mateix es renovava, com un pacte indissoluble amb mi mateix i per això vaig escriure que "voldria esser, en plenitud, la meva/ esperança primera de la terra".

La sensació de no tenir limits, de pertànyer a un Tot infinit i formar-ne part vívida i activa era molt punyent. Com també sentia que sense la comprensió de tot, sense comprendre les profunditats anímiques del món, la meva vida no tenia sentit. Ho vaig escriure també al poema: necessitava, volia "comprendre-ho tot i que el tot em comprengui/ i em nodreixi". No volia viure desnutrit, sense aquest nou coneixement que ara notava que m'abduïa i em feia sentir viu dins d'ell, com si "l'ànima completa/ i nova de la ment en la seva drecera" ('és a dir, en el seu nou camí) se m'endugués del tot.

És clar, que renaixia sense odi, sense fel i sense revenja. És clar que renaixia sense por. Però també sense aquella part de la por que desvirtuem i en diem prudència. La prudència no ha de ser necessàriament por. Pot ser una estratègia intel·ligent. Però en el cas del nostre país, massa sovint, hem convertit la por en prudència. I per això mateix s'ha fet un paradigma de Catalunya la sentència "que la prudència no ens faci traïdors". El poema fa referència a aquesta por, a totes les renúncies nacionals juntes, disfressades de prudència, en un intent de superar-les, de sobrevolar-les i de reinterpretar-les. Llavors, sota l'efecte alliberador de LSD creia que si els mots, les predicacions, els mitings, no van acompanyats d'una "claror suprema/ que sols un acte just reconeix i allibera", tot era una gran mentida. I jo volia deixar enrera la mentida de la por, de la prudència, però també de la xerrameca estèril que desvirtua i entela tots els actes i que fa que els actes siguin com una fumerola, desvirtuats alora per un contingut eteri, canviable, fugisser.

Retorn a mi, volia que fos un cant al renaixement interior, a la llibertat espiritual, però també a la llibertat política, en tant que la política és o auria de ser, per mi, l'acompliment a la terra dels moviments i les pulsions de l'ànima. Retorn a mi era un retorn al mes autèntic que viu i perviu de tots nosaltres.



Jordi Bilbeny

mocador d'olor

Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!





cd: "visca l'amor"
edita: picap
data: novembre 2006

text: joan salvat-papasseit
música: teresa rebull

maira comalat: veu
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
víctor plana: flauta travessera i coros
pep coca: contrabaix
francesc puig: clarinet

video actuació 06-07-2006
filmació: c33
montatge: c33

relk interpretant "mocador d'olor" en directe a l'homenatge a la teresa rebull, el 6 de juliol del 2006 al palau de la música catalana

don joan i don ramon, les vint-i-nou llançades

La mare me'n veu venir
per un camp que verdejava,
collia roses i flors,
flors i violes boscanes.
-D'on veniu, el meu fillet,
d'on veniu, el meu fill, ara?
-Mare, vinc de peleiar
de les galeres de Malta.
-Què teniu, el meu fillet,
les colors porteu mudades?
-Si els colors mudats duc jo,
vós, mare, en sou la causa
perquè teniu sinó un fill
i aquest feu anar en batalla:
a la batalla del rei
n'hi van molts, no en tornen gaires,
no en tornen sinó alguns,
són hereus de bones cases.
Mare, fasseu-me'n un llit
en el replà de l'escala,
no me'l fasseu gaire bé
que tampoc hi jauré gaire.
Entre el meu cavall i jo
portem vint-i-nou llançades,
el cavall en porta nou,
jo porto totes les altres.-





cd: "les cançons de mataró 1932-2005"
edita: casa de la música popular
data: desembre 2005

text: tradicional
música: tradicional

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: teclat i programacions
primavera per la cau: cor
pol caturla: baix elèctric
marc planells: ud
víctor plana: flauta travessera

amb els meus ulls

Amb els meus ulls, amb els meus ulls,
veig el camí finíssim
que et du cap al meu cos.
Comença el compte enrera,
el camí del meu cos.
Tu tornes. Tornes nua.
I jo t'espero nu.





cd: fanzine "malalletra" n.11
edita: laia calvet
data: gener 2005

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano, teclats i programacions

catalunya

en omenatge a la Dharma

De tu em ve la força,
per la claror vivificant
que has escampat arreu de mi.

Aquí he estimat tant
que ara l'amor i el teu espai
són un sol cos i un sol alè.

Aquí he nascut. Aquí he estimat.
Aquí la carn s'ha fet terra.
Aquí la terra ha obert camins al meu esperit:
la llibertat somiada.

De tu em ve la força,
de cada ome afusellat,
de cada bomba al mig dels ulls.

També, entre el dolor
secret de tu, la força em ve.
I és on aprenc de nou a ser.

Aquí he après de la llum dels vençuts.
Aquí m'alço i aquí visc.
Aquí escric. Aquí deixo el meu rastre:
un somni de llibertat.







cd: fanzine "malalletra" n.11
edita: laia calvet
data: gener 2005

text: jordi bilbeny
música: esteve fortuny

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
jordi bilbeny: recitat

aquesta cançó és una versió de la peça de la dharma "catalluna" ... la nova cançó, amb text d'en jordi bilbeny, du per títol "catalunya" i és un cant a la llibertat futura del nostre país ... posteriorment, a l'agost del 2006, a les sessions de gravació de "pedres blaves" la vam tornar a enregistrar, però aquesta segona versió encara estar per mesclar

sense temps

No hi ha més temps per viure,
no hi ha temps per parlar:
només per estimar.

No hi ha més temps per córrer,
no hi ha temps per fugir:
només per estimar.

Com el mar, com el cel,
com totes les muntanyes que estimem i ens estimen,
així les nostres vides
viscudes solament per estimar!





cd: "branques"
edita: música global
data: novembre 2004

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
francesc sánchez: violí

videoprojecció 2005
montatge: joan vallcorba