serra jesús
dies estranys ... definitivament alliberats -carta de llibertat en mà- ens envaeixen els dubtes ... com oferir el nostre treball al públic? ... cal fer discos? ... cal una discogràfica per editar un disc? ... distribució per botigues o autodistribució per internet? ... discos o cançons? ... masses dubtes ... millor deixar reposar les idees ...
en aquest procés de repos entro a l'aloc a comprar el nou disc de serra jesús (abans 'an zaza') ... torno a casa i començo a escoltar-lo tot preparant el dinar de la jana ... m'agrada ... ja em va agradar molt l'anterior disc també ... l'aran l'escolta mentre dorm i es desperta quan s'acaba ... ha de ser una persona ben especial en serra jesus ... sovint ens creuem a la riera d'arenys de munt, ens saludem, intercanviem quatre paraules, però no puc dir que el conegui ... l'he conegut una mica més avui escoltant-lo i llegint l'escrit de jordi bilbeny al llibret del compacte ... em permeto la gosadia de reproduir-lo ...
COM UN NOU COLOR, EL TEU RASTRE DINS MEU
Gràcies, Lluís, per mostrar-me que la normalitat no existeix. Que les coses massa pautades i convingudes no sempre tenen sentit. Gràcies per la teva gran passió musical. Per saber-te de cor tantes cançons dels setanta, pel teu entusiasme per la Nova Cançó. Per repetir-me sempre aquell poema de Nosaltres baixarem de les muntanyes. Per saber-te els meus poemes de memòria. Gràcies per omplir les festes del Carrer de Sant Ramon amb la teva originalitat desbordant. Gràcies pel teu consell: el teu lloc és aquí, amb nosaltres, que em vas dir quan estava a punt de marxar a viure als Estats Units. Gràcies per viure com has viscut. Pel teu color especial. Per les abraçades de tantes festes majors. Sempre tinc present la teva frase "he treballat molt per no haver de treballar", que és com un alè de frescor sobre l'explotació dels homes i l'absurd del treball pel treball. Gràcies per embrutar-me de vi i fer-me, així, més pacient amb tu i amb el món. Gràcies per fer-me humil. Gràcies per ajudar-me a veure que eres molt especial. Gràcies per la teva insondable amistat, que jo, massa vegades, vaig confondre amb el decorat. Gràcies per ser a les 6 Hores, per venir a casa a gravar discos amb en Joan, per ser el Cau, per la Nova Xiruca. Per l'energia que has donat a en Txus. Per aquest nou disc. Gràcies per les teves disfresses. Pels teus estirabots i les teves ganyotes. Per sortir a la tele. Per aquella cadira que en Vàzquez va trencar de tant riure, després que expliquessis un acudit dels teus. Gràcies per tants sopars. Per fer-te posar "sepulturero" al deneí, com a ofici. Per fer-te passar per boig per no anar a la mili, quan tants i tants d'altres joves es feien passar per normals per anar-hi. Gràcies pels teus dibuixos a L'Agenda. Gràcies per tot el que has ensenyat a en Toni, per aver-lo tatuat tant endins. Gràcies per omplir la meva vida de la teva presència, única, irrepetible, inesborrable. I gràcies, finalment, per la teva darrera lliçó. No, no formaves part del decorat. Eres un troç immens del nostre cor. Amb el teu darrer gest m'has ensenyat també que sempre cal fer un pas més -potser el més difícil, però el definitiu- per ser més a prop de totom. Gràcies per ensenyar-me que hi ha passos que són una vida.
Jordi Bilbeny
per la tarda torno a escoltar-lo al cotxe de camí a manresa ... m'agrada ... miro els crèdits ... no hi ha cap discogràfica al darrere ... és una persona que toca el piano i enregistra discos ... no hi ha distribució ... 150 còpies, ja gairebé exhaurides ... encara en queda alguna a l'aloc d'arenys de munt ...
joan
en aquest procés de repos entro a l'aloc a comprar el nou disc de serra jesús (abans 'an zaza') ... torno a casa i començo a escoltar-lo tot preparant el dinar de la jana ... m'agrada ... ja em va agradar molt l'anterior disc també ... l'aran l'escolta mentre dorm i es desperta quan s'acaba ... ha de ser una persona ben especial en serra jesus ... sovint ens creuem a la riera d'arenys de munt, ens saludem, intercanviem quatre paraules, però no puc dir que el conegui ... l'he conegut una mica més avui escoltant-lo i llegint l'escrit de jordi bilbeny al llibret del compacte ... em permeto la gosadia de reproduir-lo ...
COM UN NOU COLOR, EL TEU RASTRE DINS MEU
Gràcies, Lluís, per mostrar-me que la normalitat no existeix. Que les coses massa pautades i convingudes no sempre tenen sentit. Gràcies per la teva gran passió musical. Per saber-te de cor tantes cançons dels setanta, pel teu entusiasme per la Nova Cançó. Per repetir-me sempre aquell poema de Nosaltres baixarem de les muntanyes. Per saber-te els meus poemes de memòria. Gràcies per omplir les festes del Carrer de Sant Ramon amb la teva originalitat desbordant. Gràcies pel teu consell: el teu lloc és aquí, amb nosaltres, que em vas dir quan estava a punt de marxar a viure als Estats Units. Gràcies per viure com has viscut. Pel teu color especial. Per les abraçades de tantes festes majors. Sempre tinc present la teva frase "he treballat molt per no haver de treballar", que és com un alè de frescor sobre l'explotació dels homes i l'absurd del treball pel treball. Gràcies per embrutar-me de vi i fer-me, així, més pacient amb tu i amb el món. Gràcies per fer-me humil. Gràcies per ajudar-me a veure que eres molt especial. Gràcies per la teva insondable amistat, que jo, massa vegades, vaig confondre amb el decorat. Gràcies per ser a les 6 Hores, per venir a casa a gravar discos amb en Joan, per ser el Cau, per la Nova Xiruca. Per l'energia que has donat a en Txus. Per aquest nou disc. Gràcies per les teves disfresses. Pels teus estirabots i les teves ganyotes. Per sortir a la tele. Per aquella cadira que en Vàzquez va trencar de tant riure, després que expliquessis un acudit dels teus. Gràcies per tants sopars. Per fer-te posar "sepulturero" al deneí, com a ofici. Per fer-te passar per boig per no anar a la mili, quan tants i tants d'altres joves es feien passar per normals per anar-hi. Gràcies pels teus dibuixos a L'Agenda. Gràcies per tot el que has ensenyat a en Toni, per aver-lo tatuat tant endins. Gràcies per omplir la meva vida de la teva presència, única, irrepetible, inesborrable. I gràcies, finalment, per la teva darrera lliçó. No, no formaves part del decorat. Eres un troç immens del nostre cor. Amb el teu darrer gest m'has ensenyat també que sempre cal fer un pas més -potser el més difícil, però el definitiu- per ser més a prop de totom. Gràcies per ensenyar-me que hi ha passos que són una vida.
Jordi Bilbeny
per la tarda torno a escoltar-lo al cotxe de camí a manresa ... m'agrada ... miro els crèdits ... no hi ha cap discogràfica al darrere ... és una persona que toca el piano i enregistra discos ... no hi ha distribució ... 150 còpies, ja gairebé exhaurides ... encara en queda alguna a l'aloc d'arenys de munt ...
joan
penjat per relk a les 01:40
1 comentaris:
Ahir vaig compartir una nit amb en Txus i la seva música. Primer un sopar amb amics i coneguts. Retrobaments amb creadors especials, músics... Un escrit amb paraules cultes, sinceres, que podien arribar a l'ànima de tots plegats (un escrit d'en Jordi Bilbeny) va obrir el regal que en Txus ens va fer aquella nit, a les 12h: una grabació en directe, dins una sala amb sostre de fusta amb forma de cúpul.la punxeguda, un mirall que ens reflectia a tots, a ell i al seu piano, unes espelmes distribuides per tot l'espai, amb una gran delicadesa i simetria, i unes estores al terra per a poder-nos estirar, tancar els ulls, agafar-nos les mans i gaudir conjuntament de les paraules digitals d'un home tan especial com en Jesús.
Hi hauria d'haver més concerts com aquest. Hi hauria d'haver més rituals comunitaris com el d'ahir. Tot va ser màgic, especial... fins i tot, una orgia final no hi hagués desencaixat gens. Però l'endemà tothom treballava, i tots vam marxar amb aquell regust i ganes de tonar-ho a repetir. Des del Blog de relk... Gràcies, Txus, per una nit profundament especial.
Mai
Publica un comentari a l'entrada
<< relk.blogspot.com