potser sí o potser no... millor arriscar-se.

Silenci extern. Res existeix. Tot són imatges que es creen en aquesta petita i rebuscada troca de fils de diferents textures i colors. Si pugués desfilar-la poc a poc; tocar-la i explorar-ne cada centímetre, cada mil.límetre! Si em deixés estimar-la, entendre-la, aconsellar-la... Si fós capaç de submergir-me fins al tram més estret que la compon... aleshores, descobriria el meu dol. Si tingués aquest privilegi, potser el silenci extern es tornaria més profund, la vida, més avorrida: potser, restaria per sempre més, lluny de la meva i tan silenciosa civilització. O potser no,amb sort, tindria la possibilitat de canviar el món, i la remor de la meva troca es transformaria en melodies harmonitzades per un cor, civilitzat tanmeteix. Així doncs, m'arriscaré en els meus somnis i burjaré fins deslligar-ne l'últim nus, amb l'esperança de l'última opció.
Bona nit, relkians. Avui tornaré a somniar per a nosaltres.

mai