com un núvol lleuger (XV)
IMITANT "LLUM DE PRIMAVERA" DE TXANG TZU-IÉ [Su Tung-Po]
Ja a casa tornat, jubilat de servei que prestaves,
t'has tret del damunt de l'espatlla les coses feixugues.
El que abans posseïres, gairebé tot ja va malmenar-se.
I et queda només la teva refinada alegria.
Abans demanaves vacances per anar a menjar créixens.
No fa gaire, un poema escrivies lloant l'estimada.
No reses, però sempre estàs sa i amb bon aire
car vas néixer robust i el destí et preparà llarga vida.
Que els teus escrits el món no veiés procuraves,
però a penes podria amagar-se la fama que et donen els versos.
Omples el vas i a les galtes et surt una rosa;
esculpint-lo treballes el vers i li ve una perfecta harmonia.
Com que has volgut, talment una closca de cargol, una casa menuda,
tens clar l'esperit i res el teu cor no engavanya.
A desgrat dels teus anys, la vista et brilla, segura:
i fas lletres petites com el cap d'una mosca.
Oh, prou haurà de venir-te un somriure
pensant que has passat sense dany tanta mena de canvis.
Pel que fa a mi, també estic en calma,
tant si m'és avinent com hostil la fortuna.
Els dies compto amb els dits, i ara penso
que aquest vent de llevant ja no podrà durar gaire.
Ja gairebé amb el seu cant el cucut la primavera rebutja.
Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.
joan
Ja a casa tornat, jubilat de servei que prestaves,
t'has tret del damunt de l'espatlla les coses feixugues.
El que abans posseïres, gairebé tot ja va malmenar-se.
I et queda només la teva refinada alegria.
Abans demanaves vacances per anar a menjar créixens.
No fa gaire, un poema escrivies lloant l'estimada.
No reses, però sempre estàs sa i amb bon aire
car vas néixer robust i el destí et preparà llarga vida.
Que els teus escrits el món no veiés procuraves,
però a penes podria amagar-se la fama que et donen els versos.
Omples el vas i a les galtes et surt una rosa;
esculpint-lo treballes el vers i li ve una perfecta harmonia.
Com que has volgut, talment una closca de cargol, una casa menuda,
tens clar l'esperit i res el teu cor no engavanya.
A desgrat dels teus anys, la vista et brilla, segura:
i fas lletres petites com el cap d'una mosca.
Oh, prou haurà de venir-te un somriure
pensant que has passat sense dany tanta mena de canvis.
Pel que fa a mi, també estic en calma,
tant si m'és avinent com hostil la fortuna.
Els dies compto amb els dits, i ara penso
que aquest vent de llevant ja no podrà durar gaire.
Ja gairebé amb el seu cant el cucut la primavera rebutja.
Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.
joan
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
<< relk.blogspot.com