rock'n'roll i bicicletes
el dissabte 1 d'abril vaig fer una mena de viatge al passat ...
vaig retrobar-me amb la gent de "en la barra", uns companys musicals de principis dels 90, per fer una única actuació de tornada amb motiu de l'edició de "la música del dimoni" un llibre/disc de ferran amado que recull la història del rock a la badalona dels darrers 30 anys ... vaig tornar a compartir escenari, doncs, amb en joan i en miguel, que feia més de 10 anys que no agafaven ni el baix ni la bateria, i amb en jose, que ha aparcat momentàniament el seu darrer projecte [www.manufactoria.com] per dedicar-se a la paternitat responsable ... en toni, el cantant de l'època en que jo estava al grup (1990-1991), no va poder afegir-se a la celebració per motius vitals ... si va participar-hi, però, en "lagarto", el vocalista de la segona etapa del grup i amb qui jo no havia arribat a coincidir ...
sis o set hores d'assaig un pel caòtiques (malgrat els intents d'en jose per tenir-ho tot lligat i poder aprofitar el temps al màxim) van servir per preparar les sis cançons que vam tocar en directe la primera nit d'abril al local "artistes del gremi" de la rambla de badalona ... el local estava ple a vessar d'antics fans del grup i col·legues musicals de badalona i els voltants ... el descontrol de l'assaig i la por d'enfrontar-se, novament, a una feina que alguns portaven una dècada sencera sense exercir, va donar pas, a l'hora de la veritat, a la mateixa solvència i contundència de quinze anys enrera ... imagino que fer rock'n'roll és com anar en bicicleta ... per molt temps que passi no s'oblida ...
en qualsevol cas, va ser un autèntic plaer conèixer al "lagarto", tornar a pujar a l'escenari amb en joan, miguel i jose, i viure de nou -quinze anys després- una nit de rock i cerveses amb "en la barra" ...
joan
vaig retrobar-me amb la gent de "en la barra", uns companys musicals de principis dels 90, per fer una única actuació de tornada amb motiu de l'edició de "la música del dimoni" un llibre/disc de ferran amado que recull la història del rock a la badalona dels darrers 30 anys ... vaig tornar a compartir escenari, doncs, amb en joan i en miguel, que feia més de 10 anys que no agafaven ni el baix ni la bateria, i amb en jose, que ha aparcat momentàniament el seu darrer projecte [www.manufactoria.com] per dedicar-se a la paternitat responsable ... en toni, el cantant de l'època en que jo estava al grup (1990-1991), no va poder afegir-se a la celebració per motius vitals ... si va participar-hi, però, en "lagarto", el vocalista de la segona etapa del grup i amb qui jo no havia arribat a coincidir ...
sis o set hores d'assaig un pel caòtiques (malgrat els intents d'en jose per tenir-ho tot lligat i poder aprofitar el temps al màxim) van servir per preparar les sis cançons que vam tocar en directe la primera nit d'abril al local "artistes del gremi" de la rambla de badalona ... el local estava ple a vessar d'antics fans del grup i col·legues musicals de badalona i els voltants ... el descontrol de l'assaig i la por d'enfrontar-se, novament, a una feina que alguns portaven una dècada sencera sense exercir, va donar pas, a l'hora de la veritat, a la mateixa solvència i contundència de quinze anys enrera ... imagino que fer rock'n'roll és com anar en bicicleta ... per molt temps que passi no s'oblida ...
en qualsevol cas, va ser un autèntic plaer conèixer al "lagarto", tornar a pujar a l'escenari amb en joan, miguel i jose, i viure de nou -quinze anys després- una nit de rock i cerveses amb "en la barra" ...
joan
penjat per relk a les 00:33
2 comentaris:
Que mi guitarra es una máquina del tiempo ya lo sabia, con ella puedo tocar canciones del pasado, del presente e incluso de vez en cuando aunque cada vez menos, tambien toco canciones del futuro.
Pero lo del sabado 1 de abril fue la hostia con ella consegui retroceder mas de 10 años para tocar con unos viejos amigos canciones del pasado.
Y la verdad fue muy emotivo, parecia que el tiempo no hubiese pasado salvo por una cosa. Ahora toco la guitarra un poquito de lado para dejar sitio a mi barriguita.
Gracias a los chicos de En La Barra.
Jose.
Realment, va ser l'hòstia!!
Vaig veure i viure una pila de coses fonamentals. Ei, Jose... Joan, Miguel i Joan ... i "ese" Lagarto...
Una abraçada del Manel -de Montgat, clar- el proscrit
Publica un comentari a l'entrada
<< relk.blogspot.com