com un núvol lleuger (II)

LA LLÀNTIA [Feng Fei-ming]

Alta nit, a les hores de l'estudi,
deixant de banda el Tao Teh Txing, talment
sembla que tot es mudi:
són lluny malastrugança, atzar, penediment,
que a la cambra venien, tots alhora.
És massa estrany. No és com collir una flor
fent un somriure. A fora,
a l'estanyol, un peix he vist lluir
i el gat no l'encalçava.
I recordo, una nit d'hivern, un ratolí
corrent per la catifa. I, com música blava
dels estels, el crit llarg del marxant
en la nit. Em venia, delitosa, una deixa
dels meus dies d'infant,
aquell vers: "És el peix flor d'aigua". I la mateixa
llàntia, amb la seva llum, sembla haver escrit
un poema amb tornada
de massa solitud per llegir-lo. "Inspirada,
et respecto", li feia jo, rient. I m'ha dit
la llàntia que escoltés els soldats de la nit.



Com un núvol lleuger, recital musicat de versions de Marià Manent de poesia xinesa; amb textos seleccionats per Jordi Malé i recitats per Pere Anglas, i música composta per Joan Vallcorba i interpretada per Rut Costa a la flauta travessera i Joan Vallcorba al piano. Presentat a la Societat Cultural Sant Jaume, de Premià de Dalt, el 19 de setembre de 1998. Posteriorment representat al Teatre Lliure de Barcelona (Lliure de Gràcia), dins el cicle «Paraula de poeta», el dia 28 d’octubre de 2002.

joan