poemes sense música (III)

BELL DOLOR DE L’AMOR

Bell dolor de l’Amor, que m’acompanyes
en solitud extrema arreu de mi
i fas del meu esperit la porta oberta
per on em xucla el so de l’infinit;

bell dolor de l’Amor –mà turbulenta
que acarones els meus ossos ferits–;
que fas que tot flueixi i tot revingui
com si re no es mogués mai del meu pit;

bell dolor de l’Amor, bella presència
de totes les absències: fes-me ric
encara quan s’allunya. I, amb dolcesa,
en l’enyorança viva, fes-me viu.

Jordi Bilbeny, Arenys de Munt, 3 de juny del 2005