poemes sense música (II)

VENTS

Vinc cap a tu. I entro en els teus ulls,
al riu profund dels ulls i et sento viva.
T'entro a la sang i veig, llunyans, els vents
que t'agiten el cor. En un revolt de tu,

en un batec de l'ombra, ara has caigut.
I jo no et puc alçar, car tambe sóc
part mateixa de l'ombra, part de tu,
perseguint tots els vents que se me'n van.

A les altes cingleres, em traspassen,
de tots els vèrtexs i els racons del món,
lluminosos els vents del teu amor.
Em traspassen i jo no en puc retenir cap.

Jordi Bilbeny, Rota, 20 de maig del 2005