desitjos en la matinada d'un dimarts
Com m'agrada quan obro la pàgina dels missatges i veig la gent com ens escriu coses! La veritat és que ja fa massa temps que tinc massa temps per obrir la pàgina. I fa massa temps que gairebé no hi ha missatges nous! Com m'agradaria trobar el camí per rebre'n! Com m'agradaria trobar-ne un que no tingués barreres! Com m'agradaria poder escollir un camí on no hagués d'escollir ningú més que nosaltres! Potser el camí l'estem creant nosaltres i no ho estem fent bé? Potser sí, però som prou lliures per poder canviar-ne el sentit i escollir-ne un altre, no? Com es fa per canviar de camí i trobar l'adequat? Algú ho ha fet alguna vegada? Segur que sí. I si és així i s'han donat resultats satisfactoris... sisplau, contacteu amb nosaltres i expliqueu-nos-en el secret!
Maira
Maira
penjat per relk a les 00:49
6 comentaris:
Hola! No se si ja ho heu fet però perquè la gent conegui aquest blog el podrieu inscriure a dues pàgines web: www.bitacoles.net i a www.cataping.com que són com una mena arxius actualitzats de la blogsfera catalana. El millor és que cada vegada que escriviu un post nou podeu fer "ping" per notificar que heu actualitzat el blog. Espero que us hagi servit d'ajuda.
Fins aviat!
Hola!
Si no us fa res m'agradaria demanar-vos un favor. És petitet.
M'agraden molt les vostres cançons, la lletra, la melodia, com les toqueu. Tot. Però sempre que les escolto tinc un dubte. Com va sorgir la idea que més tard va fer que es plasmés en cançó. M'agradaria tant saber que hi ha darrera de cada cançó. És per això que us demano amablement que expliqueu algun dia al blog tot el proces creatiu d'una cançó. La que volgueu, evidentment. Però si no sabeu per quina començar: "perque tornis amb mí" em te fascinat :)
Fins aviat!
en prenem nota, Marcus ... li demanaré a en jordi que ens expliqui d'on sorgeix la idea d'escriure 'perquè tornis a mi' ... quan i en quina situació va escriure aquesta poesia ... sé que la idea de posar el texte d'en jordi sobre aquesta melodia ('ponthus et sidoine' o l'himne cristià del liban') va ser de josep tero, i que va publicar la seva versió (la primera) de la cançó al seu disc anomenat 'sal' (2002) ... quan vam iniciar el primer projecte/treball de relk, aquesta era una de les tres cançons amb música ja feta (a banda de 'vitralls' de marina rossell i de 'albada de saó' amb música d'erik satie) ... la meva feina (sóc en joan) era fer-ne una revisió, passar-ho pel meu filtre musical ... vaig accelerar-ne bastant el tempo per donar-li el contrast de texte trist/música animada, vaig provar de donar-li una aire musical tipus manu chao ... algun petit canvi d'acord ... una melodia d'orgue que s'encavalca amb el texte i poca cosa més ... la maira s'hi va sentir ben còmoda, ràpidament, crec que encara ara és una de les cançons que canta més a gust ... ja ens ho dirà ella ...
joan
Ei, moltes gràcies pel que has explicat. No coneixia totes aquestes coses. No se perque havia suposat que la lletra de "Perque tornis amb mí" era la del himne cristià del liban. Simplement l'havieu adaptat al català. Esperaré més comentaris d'altres cançons o d'aquesta mateixa.
Fins aviat! :)
Hola Maira! El meu secret per trobar el camí és la meditació zen, en poques paraules es tracta de no fer res, o almenys d'intentar-ho.El mateix univers ja ens posa a lloc.Llàstima que estigui tan ocupat fent d'altres camins, paradoxa que recorda als koans dels que tant es parla a les sessions.L'aire entra i l'aire surt, la vida és la respiració.Una abraçada.
La vida és la respiració. M'agrada. Però com bé dius, sempre hi ha d'altres camins que ens mantenen ocupats. I que n'és de díficil mantenir la respiració correcte! Ja m'agradaria trobar un zen que em fes volar per l'oxígen adequat, però aquest, està tan contaminat, que el camí és lent per netejar-lo. Però el millor producte per fer-ho són les vivències i els recursos que n'han trobat algunes persones, amb les quals es va engrandint el meu aprenentatge per a cercar el millor camí, i aquestes, són persones com tu i totes les que es preocupen perquè ens sentim tranquils i segurs en el nostre viatge. Gràcies, Karithe! I gràcies a tots aquells que saben que els escolto i que encara que no en siguin conscients, i tot i tenir-los lluny físicament, camino amb ells cada dia.
Maira
Publica un comentari a l'entrada
<< relk.blogspot.com