06 de juny, 2005

avui fa tres anys

avui fa tres anys ... tres anys que no escolto la seva veu ... tres anys que no respiro la seva olor ... tres anys que no la veig només que en una foto ... tres anys que em sento una mica més sol ... tres anys que no em costa gens plorar ... tres anys que va deixar de respirar, de riure, de parlar-me, d'abraçar-me, d'escoltar-me ... va ser una nit ... una nit com la que acabem de passar, però fa tres anys ... guardo al cap moltes imatges, olors i sons del lloc i el moment ... recordo molt clarament la necessitat que teniem tant la meva germana com jo d'omplir de petons el seu cos ja sense vida.

joan

3 comentaris:

Anonymous Mai diu...

D'aquí dos mesos farà 9 anys que va marxar de casa. Des d'aleshores, per a ell, tan sols significo un naixement al qual s'ha de recordar amb dignitat, però que no pot ser fruït per por a retrobar el dolor del fracàs. Tot i que em costi oblidar la seva fugida, intento recordar-ne la olor, els sons i les imatges dels millors moments, i intentar, tot i que no m'és gens fàcil, oferir a qui ho necessiti i a qui m'ho demani, aquells petons o abraçades que no he pogut dar-li durant tot aquest temps.

07 de juny, 2005 02:27  
Anonymous Anònim diu...

Demà passat se'n va i diu que mai més tornarà. No sé si dir-li que l'estimo, o ja no val la pena. Suposo que ja ho deu saber! Tot i així, aquesta nit em sento sola. Al cap i a la fi, estem tots més sols que la una! Ningú decideix per nosaltres! I nosaltres no som ningú per decidir per als altres. Nosaltres som qui decidim per a nosaltres mateixos. Avui he decidit plorar la seva fugida. Demà passat, espero somriure-li pel nou viatge.

22 de juny, 2005 03:10  
Blogger relk diu...

sí ... aquest poble serà una mica pitjor sense ella ... arriba l'estiu i amb ell marxen les flors de la primavera.

joan

22 de juny, 2005 08:39  

Publica un comentari a l'entrada

<< relk.blogspot.com