el propòsit i el significat de la vida
A veure, com començo? Mireu, ahir vaig llegir una cosa que no acabo d'encaixar. Un escrit deia que a la vida hem de tenir un propòsit per tal de conèixe'n el significat d'aquesta. Jo em pregunto: si no hi ha propòsit, és que no hi ha significat? I si hi ha significat i no se'n troba el propòsit? Això és normal? Potser el propòsit és buscar-ne el significat? Potser el significat és cercar-ne el propòsit? Ai, jo què sé! Tot és tan complicat! La qüestió és preguntar-s'ho i pensar-hi, oi, Jordi? Hi ha d'haver tan sols un propòsit a la vida per a trobar aquest significat, o cada dia hi pot haver un propòsit diferent? Una cosa és que hi hagi diferents camins per arribar-hi, però, i diferents propòsits?
Maira
Maira
penjat per relk a les 15:26
6 comentaris:
Jo crec, Maira, que a la vida, almenys, cal tenir un propòsit. Però se'n poden tenir diversos. Penso que, com més propòsits tinguis, més enriquidora faràs la teva existència i la dels que t'envolten, sempre, és clar, que siguin propòsits constructius i vivificadors. Perquè, també hi ha propòsits anorreadors, propòsits genocides i, fins i tot, aquests mateixos propòsits existeixen i prenen formes múltiples disfressades d'universalisme, tolerància, convivència, unitat i tot ple d'altres dogmes polítics sense cap fonament real que el de la intoxicació ideològica i l'extermini de la diferència.
Per tant, jo crec que amb això dels propòsits s'ha de ser caute i previsor. Però s'ha de ser, alora, ferm a mantenir els propòsits propis, fruit d'una tria madura i respectuosa. Ara bé, no crec que el fet de tenir un propòsit a la vida, ens permeti coneixe'n el seu significat. Em semblen dues coses totalment deslligades, llevat del cas que el propòsit sigui saber el significat de la vida. Tenir un propòsit és tenir un objectiu. El significat de la vida és purament el significat de la vida. És inerent a la vida mateixa, al marge de les nostres palles mentals, il·lusions i desficis. Fent una analogia, podria dir que anar a la muntanya no és, necessàriament, descobrir el significat de la muntanya. O menjar un carmel no és endevinar el sentit últim del carmel. Quanta gent no fa l'amor sense ni tan sols entrellucar el significat darrer de l'amor! Cal ser filòsof per cardar? Cal ser un místic arravatat per estimar? Cal tenir una supraconsciència, diguem-ne, per pelar-sela? Jo no ho crec.
Però és bo, Maira, pensar-hi. És bo fer-se preguntes. És saludable mirar de respondre-les. És igiènic cercar-hi sentit. Perquè, pregunta rere pregunta i resposta rere resposta, cada cop més, anem enderrocant el mur de l'absurd i ens anem aproximant al sentit. I, tal vegada, tots els propòsits aurien de confluir cap aquí: cap al sentit particular, cap el sentit col·lectiu, cap el sentit universal. Que és com dir que la Veritat ens faci seus.
Jordi
jo interpreto que el que va llegir la maira venia a dir que el fet de tenir un propòsit (objectiu, desig, somni) a la vida dona significat (sentit) a la mateixa vida.
dit d'altre manera ... viure aquesta vida, a voltes tant irracional, pren sentit en la mesura en que lluitem i tenim esperança per assolir algún dia els nostres propòsits.
per mi, aquests propòsits poden ser molts o un de sol, materials o espirituals, fàcils o dificils, definitius o ampliables ... el que cal és no defallir fins assolir-los i haver pensat com reorientar la vida (definir nous objectius?) en cas d'aconseguir-los.
joan
M'agradaria afegir, encara que una mica tard, que per a mi, la vida està plena de propòsits, que passen per ser (sovint, abans o després dels desitjos que els generen) simplement propostes, que ens fem els uns als altres o a nosaltres mateixos. Resumint, tot són propostes obertes, mai tancades, però sempre juganeres, perquè tot sembla ser un joc, ple de diferents camins. És veritat que el que pretenem és cercar sempre els que ens donen més fruits o els que ens donen allò que ens fa sentir vius, però jugant tot és més divertit i relatiu (no parlo de prendre'ns la vida a broma, eh) sobretot les tristors, les pors, les decepcions, etc. És un joc que no té límits, ni normes, ni finals, només possibilitats.
Proposar + jugar = viure!!!
Aprofito perdir-vos que després de comprar el vostre disc (si, jo els compro encara), no faig més que escoltar-lo una vegada i un altre. És molt especial, màgic, enèrgetici espiritual. M'agraden molt la 2,la 3, 7 (caic dintre teu... sublim!) i la 8. Felicitats i ànims amb la vostra feina, us asseguro quemolts la valorem i l'assaborim i ens fa sentir menys sols en la creació i en la sensibilitat. Una abraçada!!
hola Victor Taronger, merci pels comentaris sobre el disc ... sempre podràs dir que has estat el primer (i de moment l'unic) -a banda del grup- a escriure al nostre blog ... felicitats!
joan
Vaja! El primer? Molt bé! Espero ke amb el meu missatge us doni molta sort. Les discogràfikes són com ETT's de l'art, però no són l'únic camí. L'important és arrivar a la gent, però els discos sempre són bones cartes de presentació, a partir de la qual poder voltar més i ser més coneguts, no? Energia positiva i ànims. El valor està en que hi ha gent a qui arriva el vostre missatge. Espero poder veure-us en concert ben aviat. Yeaaaahhh!!!!!
Maira,
"Una vida sense propòsits és una mort prematura". Goethe
Publica un comentari a l'entrada
<< relk.blogspot.com