poemes sense música (VI)

ÚLTIMA FONT

Última font, on tot l’amor reposa
en l’aigua calma i viva del safareig,
i t’encercla i et guarda i et prepara
a rebre’m en el somni i en l’estança
extrema de la carn i de la ment.

Últim camí, entre les pedres altes,
entre els cingles perduts del sofriment,
on l’abisme i el pas em fan de casa
per on arribo a tu i en tu m’aturo,
com si fossis un tros de mi vivent.

Jordi Bilbeny, 28 d’agost del 2005