ramon

en ramon era un home d'uns 70 anys que passava bona part del dia recorrent de punta a punta el seu petit pati en forma de ele ... quan arribava davant el barri d'entrada, picava amb la mà dreta oberta sobre la rajola del mur de pedra d'un metre d'alçada que separa casa seva del carrer i tornava a repetir el seu recorregut ... a les passejades diàries per arenys de munt que la jana i jo fèiem abans que el setembre passat comencés a l'escola bressol ens el trobàvem sempre, a l'anada i a la tornada del passeig el vèiem vestit amb el seu batí blau i ben afaitat o amb barba d'un dia ... l'esperàvem davant del barri ... ell arribava, li dèiem "bon dia", ell somreia, la jana que estava als meus braços picava amb la mà oberta la rajola, li dèiem "anem a passejar", ell picava la rajola i cadascú seguia el seu camí, la seva rutina ...
diumenge passat passejant amb l'eva, l'aran i portant la jana en braços vaig dir-li "a veure si veiem en ramon" ... la dona d'en ramon estava el pati i ens va dir que en ramon havia mort feia cosa d'un mes, tenia alzheimer i es veu que es va ofegar perque es va ennuagar i el seu cervell ja no recordava com sortir-se'n ... vam estar una estona xerrant amb ella i explicant-li les nostres trobades diàries ... va tancar la conversa la jana ... tot just abans de marxar va picar amb la mà dreta oberta sobre la rajola del mur de pedra ... tots la vam entendre ... cadascú va seguir el seu camí ...

joan