el dijous que mai arriba (I)

sempre porto a sobre un paper on tinc un llistat de coses pendents, coses que a mida que puc vaig fent i així les elimino de la llista ... n'hi ha alguna però, que s'eternitza i sempre que renovo el paperet la torno a apuntar ... una d'elles parla d'un dijous que mai arriba ... i és que per aconseguir el que vull he de fer una trucada a una d'aquelles persones que no hi voldries haver de parlar mai, no per res, sinó perquè tenen l'estranya capacitat de xuclar-te tota l'energia i deixar-te buit ... per bé o per mal, quan m'omplo de força i el truco no "hi és" mai ...

imagineu una pantalla de televisió dividida amb una ratlla vertical pel mig ... aquesta seria l'escena del meu culebrot ...

(jota truca per telèfon)
jota: bon dia, que s'hi pot posar el senyor "s"?
secretària u: de part de qui?
jota: d'en jota del grup "r"
secretària u: ara està reunit, fins d'aquí una horeta no sortirà
jota: doncs, d'aquí una hora tornaré a trucar, merci
secretària u: adéu

(al cap d'una hora, jota torna a trucar per telèfon)
jota: bon dia, sóc en jota de "r", que s'hi pot posar el senyor "s"?
secretària u: ha marxat i no tornarà fins la tarda
jota: molt bé, trucaré a la tarda, doncs. adéu

(per la tarda, jota torna a trucar)
jota: bon dia, sóc en jota de "r", que hi ha el senyor "s"?
secretària dos: no hi és, no vindrà fins dijous vinent. et puc ajudar en alguna cosa?
jota: bé ... imagino que ho hauria de parlar amb ell ... fa un parell d'anys vam editar un disc amb vosaltres i ara, ens agradaria recuperar el 50% de drets d'autor de les nostres cançons que us vam cedir ... volia parlar amb ell, per saber com ho hem de fer ...
secretària dos: ui, això ho hauràs de parlar amb ell
jota: ja miraré de trucar-lo dijous, doncs ... merci

joan