el primer concert

avui fa cinc anys (i un dia) ... sí ja sé que aquest post l'hauria d'haver escrit ahir, però bé ... total, afegint "i un dia" encara quadra ... el 23 de novembre del 2002, vam fer el primer concert (o més ben dit, miniconcert) de relk ...



va ser a un local anomenat l'àngel blau, a andorra la vella, en l'acte d'entrega del premi carles sabater a la millor cançó en català de l'any, organitzat pel centre de cultura catalana d'andorra ... allà vam debutar, amb una breu actuació de sis cançons:

. . . 1.llum viva del món
. . . 2.ofrena
. . . 3.branques del somni
. . . 4.el gorg negre
. . . 5.mà sobre el cor
. . . 6.no em deixis ara, amor

marina parellada va substituir al violoncel a la montse majà (de fet encara no haviem assajat mai amb la montse, però ella era la violoncelista titular) ...

aquí teniu unes quantes fotos de la inoblidable jornada ...

el primer bosc

a en Lluís Ma. Xirinachs, en omenatge

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim indret
del món, on l'ome lliure es desvetllava
del vell parany de l'or, del vell poder
inútil del poder en servitud.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim batec
del cor. Com un gran arc que afina i tensa
els músculs invisibles de l'esperit
i fa més dens el pas en el camí.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim gran gest
alçat contra la por, contra l'orgull
dels cíclops eixorbats en caus de llum,
que amaguen els rellotges del futur.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim alè
que ara viu a dins meu com el primer
alè del primer bosc, del primer cel,
del primer ome lliure que, en la mort,

dóna vida a la vida, cos al cos,
veu a totes les veus, sang a la sang.
I ens clava la certesa fulminant
que només som si som en llibertat!





no està editat a cap cd ... enregistrament de relk en directe a mataró el 18 de setembre del 2007 amb l'ajuda tecnica de joan villanueva

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
fotografia: encarna

maira comalat: veu
joan vallcorba: piano

aquí sota podeu veure'n una versió en directe a arenys de mar el 31 d'agost del 2007 amb la col·laboració de ferran irzo a la guitarra elèctrica



aquí podeu seguir el procés de construcció del text d'en jordi amb una seqüencia de tres manuscrits ...

el premi carles sabater

avui fa cinc anys, el 16 de novembre del 2002, cap al vespre, a les vuit o les nou, vam rebre una trucada del centre de cultura catalana d'andorra que ens donava la notícia que havíem guanyat la quarta edició del premi carles sabater a la millor cançó en català amb la cançó "mà sobre el cor" ... aquí podeu veure una fotografia del jurat, amb en pep blay i en jofre bardagí ...



em van trucar a mi (joan) i recordo que estava amb l'eva passejant per mataró i que em vaig posar a saltar d'alegria ... vaig trucar a la maira per explicar-li i em va contestar alguna cosa com: "ja ho sabia que guanyaríem" ... en jordi no el vaig trobar, estava fent una conferència i encara no tenia mòvil ... en coqui i la montse encara no formaven part de relk ... de fet el premi ens obligava a tocar al cap de set dies a andorra i vam haver de córrer a assajar i a escriure les partitures de violoncel ... tota una experiència

relk a la fira de frankfurt

sí, és cert, molta gent ens ho va preguntar ... la música del final de l'anunci del seguiment que tv3 va fer de la fira del llibre de frankfurt és de relk ... concretament, del segon 24 al 32 sona "pel riu dels ulls" ... a nosaltres també ens va agafar per sorpresa ... ningú ens ho va consultar ... tampoc no sé si hi teniem res a dir ... el cas és que no ens va molestar pas, gens ni mica ... ens va fer gràcia ... mireu, mireu ...

pregària

Et in Terra pax hominibus.





cd: "mataró versiona els pastorets"
edita: casa de la música popular
data: juliol 2007

text: tradicional
música: enric torra

maira comalat: veu i gu zheng
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, gu zheng i programacions
primavera per la cau: cor
pol caturla: contrabaix

relk a 'planeta música' de TVC (33)

PLANETA MÚSICA
dijous 15 de novembre 14.30 h [canal33 digital]
divendres 16 de novembre 03.35 h [canal 33 analògic]

programa monogràfic, dirigit per Albert Reguant, dedicat al grup català relk corresponent al dia 15 de novembre, a les 14.30h del migdia pel canal 33 TDT, amb repetició la nit del mateix dijous a divendres a les 03.35h pel canal 33 analògic.

nota de premsa del programa "planeta música":

relk és el nom d’una formació fundada al 2001 a arenys de munt. Des dels inicis ha estat un grup molt compromès amb la lluita per l’alliberament dels pobles, la injustícia social i la conscienciació mediambiental. La música de relk se situa entre un folk espiritual, físic i abstracte i el pop-rock. Hi són especialment cuidats, d’una banda el component poètic de les seves lletres, i d’altra la música electrònica.

Avui els podrem veure en un programa especial realitzat per l’equip del programa dins el Teatre Les Golfes d’Arenys de Munt.

retorn a mi

Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense el feixuc lligam de la sofrença;
lliure de tota por, de la cadena
inútil de la por, pro amb una immensa
joia madura al cor i a dins les venes,
voldria esser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.

Compendre-ho tot i que el tot em comprengui
i em nodreixi de l'aigua i la foguera,
del vent i el fang, de l'ànima completa
i nova de la ment en la seva drecera.

Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense la por tan vil de la prudència;
després de tot dolor i de tota pena,
vivint els mots en la claror suprema
que sols un acte just reconeix i allibera,
voldria esser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
jordi bilbeny: xiulet
albert almansa: clarinet
pep coca: contrabaix

videoprojecció 2006
filmació: pol caturla
montatge: joan vallcorba

dolor del món

per en Joan Alzina, germà corporal i espiritual

Era com si una bala
travessés la muntanya
i a través del forat
hi passessin els omes
fent una llum petita
de tant com el dolor
i el plaer que han viscut
impregnessin llurs cossos.
Ara seguim la llum,
però el camí que deixava
s'ha confós amb el bosc,
amb els arbres
amb nosaltres mateixos,
amb la nostra esperança.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet
manel martínez: guitarra elèctrica

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

darrere les muntanyes

per en Josep Bellsolell

Darrere de les altes muntanyes de l'enyor,
darrere les grans pedres que em salven el record
sé d'un camí que porta molt lentament al cor,
sé d'un camí que arriba tot just fins al teu cor.

Hi arribo per les ombres vençudes del dolor,
per les branques perdudes de l'esforç.
Hi arribo per l'escala buidada de graons,
pel degoteig de l'aigua, per la brasa i el foc.

Arribo on tot comença, allà on començo jo
a caminar les passes d'un camí de claror.
Arribo, sempre arribo, perenne, al mateix lloc:
on el teu gest convida a la Terra i l'Amor.

Com una gran muntanya o una vella oració.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
albert almansa: clarinet
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

dona-llum a dins l'illa

a les dones de la presó de Wad-Ras

Tot és a dins
com una illa perduda
on ha arribat un nàufrag.

En el gran mar
hi ha el vell dolor de sempre
que fa les platges tèbies.

I el plor llunyà i secret
de totes les sirenes
fa encara molt més pura
l'aigua alta del món.

Tot és a dins. Ho sé:
l'illa, la mar, les platges
i el teu pas invisible
per camins invisibles
al cor salvat de llum
de la mateixa vida.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
víctor plana: flauta travessera
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

general moragues

a la Teresa Clota

On el silenci cau dins d'un silenci encara
molt més profund; on el vent del record s'atura
perquè l'esglai segava, fins i tot, la mirada:
vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.

Per cada part de mi, per cada part de l'àlit
que fecunda la terra d'una sola esperança
de llibertat, per cada ésser nou que s'alçava:
vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.

Darrera dels vells límits vençuts de l'esclavatge,
a les naus encallades de la ment, en les altes
muntanyes del dolor que tot oblit escampa:
vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.

Arreu on hi ha un pedaç del teu esperit, on sigui
que reposi lumínic el batec que sembraves
perquè tot palpités com una única pàtria:
vinc a cercar el meu cos en el teu cos vibràtil.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
albert almansa: clarinet
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: john huston "vides rebels"
montatge: joan vallcorba

vell camí de l'amor

a l'Eugeni Terré i Marquès, amb gratitud

En els últims racons, en els densíssims
boscos perduts dels límits més extrems
de la sang, de la carn, del sofriment,
hi ha la gran pau, hi ha el cor vivent del Món.

Hi ha tot el món vivent i, per l'Esperit
infinit de l'Amor, hi anem i ens en nodrim.
I tornem. I vivim. I en la Vida deixem
un nou rastre d'amor per recordar el Camí.

Vell camí de l'Amor -drecera viva-
que fas de cada gest un nou sentit;
i en el que m'has donat i has exigit
fas també que no mori res en mi.

Perquè res mai no mor. Res no se'n va.
I és dintre meu, vora meu, que roman.
Com una mà pacient, com el millor company
que, fins morint, em va perfeccionant.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

aire darrer de mi

a la Núria Cadenas

Vinc amb el Sol de l'alba, que desvetlla
tots els camins que guardo dins l'ombra del meu cor,
i estén la llum tan fina de la Terra
arreu on creix la Vida i arreu on creixo jo.

M'alço en el cel i veig la meravella
d'escales infinites d'innombrables colors,
per on l'Esprit davalla dintre l'ésser
lliure com l'aigua pura que brolla d'una font.

Veig cada raig i veig el nou miracle
de viure tots en Un i en la claror de Tot:
aigua, foc, terra, vent, la sola xarxa
del meu cos expandint-se pel dúctil cos del Món.

M'aturo sense nom, sense aparença,
i miro dintre meu com s'enderroca el tron
del domini embrutit, de la cadena
que em lliga a l'alta nit de tota possessió.

Trenco, un a un, els murs que m'acorralen
i arribo fins a mi. I, net, entre els meus solcs
-com branques que de llum s'alimentessin-
abasto en la claror la bondat de totom.

Car jo, com tu, com la Terra i els arbres,
vivim per elevar-nos als timbals de l'Amor.
I, en l'Amor, fer-nos lliures. I ser l'aire
que arrencarà les pedres de totes les presons.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: saz
manel martínez: guitarra elèctrica
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: pol caturla
montatge: joan vallcorba

pedres blaves

De mi han sorgit les altes pedres blaves,
el cercle silenciós de les grans pedres.
Mentre s'obre la ment i mentre s'obre
la porta més recòndita de mi,
han nascut les antigues pedres blaves:
he nascut novament en el camí.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu, coros i glockenspiel
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano elèctric i programacions

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat i pol caturla
montatge: joan vallcorba

pedragentil

a l'Ure Comas

Quan la pedra obria
la sang de la nit,
i amb la mà t'enduies
la llavor de mi,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Ara que la lluna
plena s'ha adormit
en l'escorça nua
del teu cos petit,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Entre les alzines
turgents del desig,
entre la més prima
ànima del crit,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Sempre que et despulles
terra meva endins,
i amb saliva eixugues
tots els meus confins,
per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.

Déu entre les branques
dels íbers que visc.
Mà de l'esperança:
no em deixis morir!
Per l'udol del sexe
torna el meu Esperit.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: sitar i ud
ferran irzo: guitarra elèctrica
víctor plana: coros

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba



videoclip 2007
filmació: reportres
direcció: reportres

esperança de la carn

Anna, per tu, encara en l'esperança

Tan i tan lentament el cos se'm destil·lava
i amb tant d'amor la carn es fa esperança,
que els muscles em són muscles i em són arbres
i el redós de la ment, la teva sola casa.

Ara et palpo secreta, t'invoco i et recorro
per les venes i els fins graons de l'alba
del nou ésser que sóc i que per tu es dilata
i des del teu amor en l'amor germinava.

Un ésser, un nou cos com un fondíssim
pou per on puja lluminosa l'aigua
de la vida dins teu, de la vida a les càlides
esferes ja polides dels teus actes.

Ara sóc un mirall, un ull vivent que passa
per dintre meu, pel món, i en el meu foc faig créixer,
més sàviament, un espai per pensar-te,
un lloc més alt on estimar-te encara.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu, pandereta i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
pol caturla: baix elèctric
dani àlvarez: acordió diatònic
ferran irzo: guitarra elèctrica
edu acedo: violí

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

elizakoak - viàtic

Josu Muguruzari, zeina Euskadiren
Askatasunagatik Espainiak eraila izan baitzen

Gorputza mendietan barreiatuz
laino argitsu baten antzera
haran sakonetatik behera dator
nire Herria Askatasunera.
Belarrak bereizitako berdeekin
itsas urdin samurrean barrena
izutik itzulitako ontziekin
dator Herria Askatasunera.
Jausiko dira gizonak borrokan
galburu ebakien moduan.
Jausiko dira ahuldaderik gabe
heldutako mahats-aleen gisan.
Gorputzei zerien odoletik
egingo dugu ardo gaztea
bizi beteaz ostu haragitik
piztu behar gaituen ogi gorena.
Martiri-usain hartaz horditurik,
haren hats hilezkorraz aseta,
izukaitz egingo dugu aurrera, bihotz
bakarra lagun, Askatasunera!



a Josu Muguruza, assassinat a Espanya
per la Llibertat d'Euzkadi

Amb el cos escampat per les muntanyes,
davallant al pregon de cada vall,
com una boira lluminosa i clara,
ve el meu País cap a la Llibertat.
Amb tots els verds que l'erba destriava,
per les blavors tan tendres de la mar,
i amb els vaixells que de la por tornaven,
ve el meu País cap a la Llibertat.
Cauran els omes en la lluita intensa
com les espigues segades del blat.
Cauran els omes sense defallença
talment gotims de raïm madurat.
Pro de la sang que els seus cossos vessaven
farem un vi novell pel nou combat,
i de la carn robada amb vida plena,
el pa suprem que ens ha de conortar.
I així, embriacs d'aquell dolor de màrtirs,
i així, nodrits del seu alè immortal,
avançarem perfectes, impertèrrits,
amb un sol cor cap a la Llibertat!





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
traducció i adaptació de "viàtic" a l'euskara: karlos abasolo

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
marc planells: ud
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: cristina ferrer
montatge: joan vallcorba

petita resurrecció per a la "nit estelada" de van gogh

a la Montse Masachs

No miris el color
del vent, de les estrelles,
el blau intens del bosc,
el porpra de les venes
glaçades del dolor.
No miris ara aquestes
teulades, ni tampoc
l'agulla tan esvelta
d'un campanar alterós.
Algú batega rera
de tot aquest enyor,
i en cada fil de terra,
pel vent, pel lluminós
abre de les muntanyes
viu en el nostre cor.
Com un troç de nosaltres,
com si no s'agués mort.





cd: "pedres blaves"
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano elèctric i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: sitar

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba