27 de juny, 2006

branques... és tot?

Ahir vàrem tocar a la catedral. Potser m'hi va faltar algú, bé, estic segura que m'hi va faltar algú, però tot i així, estàvem envoltats de grans persones: en Pol, en Saban, la família, l'Stefano, la Georgina (tot i que la caravana de cotxes no ens la va deixar per massa temps), ens sembla que la Laia també hi era (no ho teníem clar), la Montse (amiga de ma mare), en Jordi Osset, en Pep, la Noe, els amics d'en Jordi Bilbeny, una noia estrangera que parlava sense vergonya el català, i si s'equivocava tornava a començar, la Silvana(crec que es dèia així) i tot un seguit de grans oients. D'entre ells, una família molt curiosa: la família de l'Alba. I qui és l'alba? Doncs no ho sé ben bé. Solsament sé que és joveneta, que te una càmera de fotos que sembla bona (jo no hi entenc), que es sabia totes les cançons de relk, i el que més em va frepar, va ser la devoció que els seus pares tenien per a ella, per allò que a ella semblava que li agradava. Avui hi estava pensant: com m'hagués agradat que els meus pares m'haguessin portat a un concert d'algú que m'agradava! Com m'hagués agradat que m'ensenyessin a tirar fotos amb aquell objectiu! Com m'hagués agradat ser una Alba ahir al vespre i algun altre dia. I és que no és el fet de signar CDs, ni fer-se fotos amb qui t'escolta, i ni molt menys voler representar alguna cosa que no ets: és el fet de poder compartir amb qui s'identifica amb tu per poca o gran cosa que sigui, poder admirar a qui t'admira, poder expressar la teva timidesa i el teu sentir-te petit davant d'algú que ni tan sols coneixies, el poder-li dir que tens vergonya, el poder-li dir que no estàs acostumat a fer dedicatòries... El més important d'ahir al vespre, va ser el què va comportar aquell concert. L'Alba i la seva família, ens reconeixien el treball, els familiars i amics estaven contents i es coneixen amb part del públic i amics nostres que anteriorment no havien conegut. La Bruna, amb 7 anys, es va posar a vendre Cds voluntàriament, i se'n va sortir molt bé, crec. És una gran i interessant nena la Bruna! L'estimo moltíssim! I aquesta trobada, els somriures, els petons, les abraçades, i sobretot la sinceritat de tot plegat, va ser degut a una lletra, a una música, a una veu, a un grup. Això és el que més m'agrada de relk i el que no m'agradaria perdre: l'amistat, l'amor, la unitat de la diferència, l'ambient, la bellesa que comporta tot plegat...! I què és la vida sinó un va i bé de relacions, de coincidències, d'intercanvi de visions, de sensacions... Això és el què ens ha regalat "branques", i espero que ho conservem amb aquestes "pedres blaves" que ens esperen a finals d'any.


Mai

PD: Per cert, algú coneix a la noia amb cabell curt i blanquinós que així que es va acabar el concert es va acostar a l'escenari per mirar si teníem CDs? Si algú la coneix, doneu-li les gràcies per la seva presència. La seva mirada i el seu gest, valien més que mil paraules!

14 de juny, 2006

tu en saps alguna cosa d'això?

Ara me n'he recordat d'una cosa que em sembla que no hem explicat mai. Resulta que l'any passat, la discogràfica ens va demanar d'intentar grabar la veu a la sintonia dels 40 principals, en català. Dèien que fer-ho sense ànim de lucre, per al grup relk o per la veu en qüestió, era una estratègia perquè si agradava i els 40 se l'agafaven com a seva, doncs la discogràfica tindria la garantia que els seus grups serien exposats a l'emissora en qüestió. Es veu que per sonar als 40 principals has de pagar, i aquesta era una bona manera perquè la discogràfica no hagués de deixar-hi ni un duro. Un dia estava a Banyoles, a les piscines, abans de començar un concert, i em va semblar que sentia la meva veu a través de la ràdio del bar dels banys. Em sembla doncs, que la sintonia va ser acceptada, però el que no sé és si als 40 principals (de girona o osona, crec), la veu de relk hi sona o no hi sona, perquè potser em vaig confondre i no era jo qui cantava. Tampoc se si hi sonen altres grups catalans de la discogràfica. La veritat és que visc en una vall i tan sols podem agafar ràdio arenys de munt i poca cosa més. Si algú n'està assabentat, estaria bé que ens n'informés!!! I si algú tingués una miqueta de temps per enviar-me'n una còpia de la sintonia (que no sé si és una, dues o tres... perquè en vaig grabar més d'una), li estaria molt agraÏda, ja que no en tinc ni idea de com va quedar. A vegades, els detalls, per segons qui, es perden entre d'altres interessos! Doncs sí, una vegada més, ells van demanar, van sortir guanyant-hi i nosaltres... vam continuar esperant fins que ens en vam cansar. Que fort! Haguéssiu rigut molt veient com intentava imitar a la "chenoa" en versió catalana! I quan intentava dir principa-als, perquè ens faltava una síl.laba (principales=a 4 síl.labes, principals=a 3síl.labes) i no encaixava amb la melodia!!! Vaja, jo m'ho vaig passar bé. Sort d'en Joan que em donava suport i m'ajudava amb les seves explicacions de com ho havia de fer! Sí, sort d'ell, que sempre està al meu costat mentre esperem, demanem i ens donem suport un a l'altre tant com podem. Salut, Joan! I a tu, lector, que tens la santa paciència de llegir aquests escrits taaaaaaant i taaaaant llargs!

Mai