serra jesús

dies estranys ... definitivament alliberats -carta de llibertat en mà- ens envaeixen els dubtes ... com oferir el nostre treball al públic? ... cal fer discos? ... cal una discogràfica per editar un disc? ... distribució per botigues o autodistribució per internet? ... discos o cançons? ... masses dubtes ... millor deixar reposar les idees ...

en aquest procés de repos entro a l'aloc a comprar el nou disc de serra jesús (abans 'an zaza') ... torno a casa i començo a escoltar-lo tot preparant el dinar de la jana ... m'agrada ... ja em va agradar molt l'anterior disc també ... l'aran l'escolta mentre dorm i es desperta quan s'acaba ... ha de ser una persona ben especial en serra jesus ... sovint ens creuem a la riera d'arenys de munt, ens saludem, intercanviem quatre paraules, però no puc dir que el conegui ... l'he conegut una mica més avui escoltant-lo i llegint l'escrit de jordi bilbeny al llibret del compacte ... em permeto la gosadia de reproduir-lo ...

COM UN NOU COLOR, EL TEU RASTRE DINS MEU
Gràcies, Lluís, per mostrar-me que la normalitat no existeix. Que les coses massa pautades i convingudes no sempre tenen sentit. Gràcies per la teva gran passió musical. Per saber-te de cor tantes cançons dels setanta, pel teu entusiasme per la Nova Cançó. Per repetir-me sempre aquell poema de Nosaltres baixarem de les muntanyes. Per saber-te els meus poemes de memòria. Gràcies per omplir les festes del Carrer de Sant Ramon amb la teva originalitat desbordant. Gràcies pel teu consell: el teu lloc és aquí, amb nosaltres, que em vas dir quan estava a punt de marxar a viure als Estats Units. Gràcies per viure com has viscut. Pel teu color especial. Per les abraçades de tantes festes majors. Sempre tinc present la teva frase "he treballat molt per no haver de treballar", que és com un alè de frescor sobre l'explotació dels homes i l'absurd del treball pel treball. Gràcies per embrutar-me de vi i fer-me, així, més pacient amb tu i amb el món. Gràcies per fer-me humil. Gràcies per ajudar-me a veure que eres molt especial. Gràcies per la teva insondable amistat, que jo, massa vegades, vaig confondre amb el decorat. Gràcies per ser a les 6 Hores, per venir a casa a gravar discos amb en Joan, per ser el Cau, per la Nova Xiruca. Per l'energia que has donat a en Txus. Per aquest nou disc. Gràcies per les teves disfresses. Pels teus estirabots i les teves ganyotes. Per sortir a la tele. Per aquella cadira que en Vàzquez va trencar de tant riure, després que expliquessis un acudit dels teus. Gràcies per tants sopars. Per fer-te posar "sepulturero" al deneí, com a ofici. Per fer-te passar per boig per no anar a la mili, quan tants i tants d'altres joves es feien passar per normals per anar-hi. Gràcies pels teus dibuixos a L'Agenda. Gràcies per tot el que has ensenyat a en Toni, per aver-lo tatuat tant endins. Gràcies per omplir la meva vida de la teva presència, única, irrepetible, inesborrable. I gràcies, finalment, per la teva darrera lliçó. No, no formaves part del decorat. Eres un troç immens del nostre cor. Amb el teu darrer gest m'has ensenyat també que sempre cal fer un pas més -potser el més difícil, però el definitiu- per ser més a prop de totom. Gràcies per ensenyar-me que hi ha passos que són una vida.
Jordi Bilbeny



per la tarda torno a escoltar-lo al cotxe de camí a manresa ... m'agrada ... miro els crèdits ... no hi ha cap discogràfica al darrere ... és una persona que toca el piano i enregistra discos ... no hi ha distribució ... 150 còpies, ja gairebé exhaurides ... encara en queda alguna a l'aloc d'arenys de munt ...

joan

relacions amb la discogràfica (i II)

this is the end
beautiful friend
this is the end
my only friend, the end
of our elaborate plans, the end
of everything that stands, the end
no safety or suprise, the end
i'll never look into your eyes ... again
(the end, the doors)

s'han acabat les relacions ... estem a l'espera de rebre l'anomenada 'carta de llibertat', que certifica que som lliures per signar amb una altra discogràfica (vols dir que cal?) i, sobretot, que tornem a tenir el control de la nostra obra futura ... la notícia ha sorgit d'una forma una mica inesperada, però benvinguda sigui! ...

un petit resum: el fet de guanyar el sona9 ens va portar a signar amb una discogràfica a la que mesos abans ja haviem enviat les nostres maquetes i no ens havia fet cap mena de cas ... vam signar un contracte per fer 3 discos, el primer pagat pel premi del sona9, i dos més que s'havien de fer en el termini de 4 anys... el setembre passat vam acordar amb la discogràfica que fariem el segon disc a principis del 2006 ... finalment, el 6 de febrer ens fan una oferta concreta del que estan disposats a pagar per fer el disc i ens donen la possibilitat de marxar (trencar el contracte) si no hi estem d'acord ... marxem ...

probablement aquest fet endarrerirà una mica l'enregistrament del segon disc ('pedres blaves') peró, personalment, em sento com si m'hagués tret un gran pes del damunt i uns 4 anys més jove ...

joan

(re)novar-se o morir

no patiu ... estem be ... no us penseu que hem marxat ... seguim aquí ... lentament, -més del que voldriem- va prenent forma la nova col·lecció de cançons ... paralel·lament, anem (re)definint i (re)plantejant els nous objectius del grup ... en aquest darrer sentit, el dimarts dia 7 vam fer un pas molt important ... potser dilluns vinent ho explicarem ... o potser no, però no serà pas per falta de ganes ...

joan